Sant Joan ha sortit prou bé. Un èxit. Bons resultats del pla de seguretat. Uns jocs espectaculars tot i que només es van encertar quatre ensortilles. Baralles amigables per un tros de carota. Molta gent a tot arreu, però els ciutadellencs que hi eren van gaudir com sempre. Ningú no els pot robar la festa que estimen. Ja no hi cap un fil, és a dir que la festa del futur és la que hem viscut enguany.
El cap de la Policia Local, Diego Pastrana, ho va dir ben clar: l’èxit ha estat absolut i no fa falta que cap periodista tregui ara «pelleringos» que ho posin en dubte. Però per a què serveix un periodista si no és per fer preguntes sobre coses que no acaben d’anar prou bé?
La seguretat dels cavallers és un exemple. Tal vegada és només un problema de quantitat d’arena o de desgast del paviment. Hi ha zones, como la placeta des Be, on hi ha tanta gent que molts d’aquí estan exclosos. Com passa amb les avellanes davant des Molí, on ja no hi ha vesins sinó convidats de l’illa germana. La massificació no desllueix l’espectacle, tot el contrari, com es pot veure a través de l’extraordinària programació d’IB3, que ha convertit Sant Joan amb la gran festa-festa de les Illes Balears. És tanta la festa, que hi ha una part a qui ja no importa la qualcada, sinó la música que acompanya el turisme de gatera, com denuncia el grup de Salvem Sant Joan.
Quan cada any, des del balcó de l’Ajuntament es recorda els ciutadellencs que no hi són també s’hauria d’incloure els que s’han donat de baixa de la festa. No sé si són molts o pocs, però n’hi ha que creuen que la massificació els expulsa. N’hi ha que troben el refugi del «seu» Sant Joan a una casa de Santa Clara on els cavalls i cavallers els hi reten una visita amable, on encara és possible que un fiet demani una capadeta i sigui atès. Per aquest motiu s’enfaden quan el «seu» caragol es redueix a una volta. Bé, tot són pelleringos d’unes festes que poden anar d’èxit en èxit fins a la derrota final.
