Les coses senzilles
Per Sant Joan
Quan venia Sant Joan en Maçana ja havia tornat a treure fulles, sembrat dins el llot, vora el safareig de les granotes. Reviscolava. Obria els ulls i recordava altre temps, quan tenia cabells dalt el cap i podia sortir amb quatre jovençans a fer empinar els cavalls. Sant Joan era festa grossa. Emblanquinaven les cases, que enlluernaven amb el sol, i escampaven arena de platja pels carrers, perquè els cavalls no lleneguessin damunt l'empedrat. Era una festa de colors i de crits de joia. L'estiu tocava a les portes amb una mar ben llisa i un cel ben estirat, sense cap núvol. En Maçana mirava per amunt i reia. Pensava en les al·lotes que havia festejat, a les que solia tirar punyats d'avellanes plenes. Pensava en els amics que havia perdut, amb qui trescava de sol a sol, vestit de llista i amb un capell de galeta. Parpellejava i veia passar la qualcada, els cavallers vestits de frac, amb esperons de plata a les botes, capells negres i canyes braves, els cavalls fent capades i bellumes, amb les estrelles de mirall que els posaven al front.
También en Opinión
- El autor del intento de atropello a una mujer en el polígono de Sant Lluís queda en libertad
- Grandes propietarios engordan su lista de casas vacías en Menorca: cuántas hay y dónde
- El Govern toma la iniciativa en Cala en Porter para sacar el agua que impide usar toda la playa
- «Hay mucha gente desesperada con dolor crónico que puede caer en manos de sinvergüenzas»
- Llegan con su barco a Maó y roban ropa en una tienda: la Policía Nacional los detiene