Mira que ho intenta, però no hi ha manera que Pedro Sánchez guanyi unes eleccions nacionals. No s’ha pogut donar el «gustazo» que havia augurat en el darrer míting de campanya del PSOE, i açò que li ha posat més ganes i imaginació que el PP, que està avorrit de fer oposició i no se’l veu capaç d’il·lusionar el seu electorat ni d’aglutinar una majoria alternativa. Una deixadesa de funcions que altres aprofiten per fer créixer els extrems.
La setmana passada, preparant la cobertura informativa de la nit electoral, repassava el diari que vam publicar a les eleccions europees de fa deu anys, el 2014. I allò que més em va sorprendre no van ser els resultats ni les cròniques, sinó els anuncis que hi sortien. Resulta que fa deu anys un conegut concessionari de Menorca venia cotxes nous per menys de 10.000 euros i, unes pàgines després, una promoció de pisos d’obra nova a Maó els posava a la venda des de 113.000 euros.
Deu anys després, a Menorca és impossible comprar un cotxe nou per manco de 20.000 euros. I, si entram al web del principal grup immobiliari de l’illa, l’única gran promoció que s’anuncia a la zona de Llevant demana 220.000 euros per un apartament de 46 metres quadrats.
Per completar aquest exercici de memòria històrica, vagin a cercar la seva declaració de la renda del 2014. Si avui vostè cobra el doble que fa deu anys, enhorabona. Si amb prou feines ha augmentat un poc els seus ingressos, forma part de la gran majoria de la població que s’ha empobrit en la darrera dècada. Per molt que Pedro Sánchez digui que l’economia espanyola va «com un coet» mirant només la variació del PIB i ometent el poder de compra de les famílies: perquè tenir una casa o estrenar cotxe ja no està a l’abast del que fins ara consideràvem «classe mitjana». M’imagin el president vestit de Groucho Marx als seus mítings i demanant: «¿A quién va usted a creer, a mí o a sus propios ojos?».
