El debat sobre la massificació turística a Menorca (i a Balears) no és nou d’ara, però si que és cert que, arrel d’unes manifestacions a Canàries, s’ha convertit en un tema d’actualitat i puc entendre que generi certa preocupació. Personalment, com a individu pro-turisme (només fa falta llegir alguns dels meus articles per constatar-ho), he de dir que si que estic d’acord amb que ha d’existir un cert control que posi en ordre determinades situacions que es donen a moments concrets, i a espais concrets.
Amb això el que vull dir és que no es pot negar que algunes platges estan sobresaturades entre finals de juny i principis de setembre i tampoc es pot negar que existeixen embossos a determinades carreteres i als accessos a algunes d’aquestes platges o a altres punts turístics molt concrets, i aquí més o menys crec que tots hi estarem d’acord. Ara bé, és important també no recórrer al populisme i a la demagògia quan es xerra d’aquests temes, i això ho dic perquè no tot és negre o blanc, hi ha matisos, i a Menorca encara hi ha més matisos que a la resta d’illes... a què hem refereixo? No és el mateix Macarella que Son Parc, tampoc és el mateix el port de Ciutadella que Cala en Porter, és a dir, abans de demonitzar el turisme (o l’excés d’aquest) s’ha de tenir molt en compte quina és la realitat post-pandèmia, i aquí és on vull fer un anàlisis per cercar les causes d’aquesta sensació de massificació que tanta gent experimenta. El primer que hem de deixar molt clar és que la sensació de massificació és molt localitzada en el temps i es dona principalment durant els mesos centrals de l’estiu, el segon que s’ha de tenir en compte és que la percepció de massificació es concentra a determinades zones de l’illa que han adquirit fama durant els darrers anys, i per últim, la falta d’una infraestructura adequada agreuja encara més el problema, ja que falta millorar el cicle de l’aigua (i es pot) i falta també millorar carreteres i accessos, que ja comencen a ser insuficients inclús durant la temporada baixa, ja que la població resident de Menorca ha crescut. Pel que fa a les mesures de control que s’han proposat, considero que n’hi ha que tenen sentit i n’hi ha que son absurdes. Una mesura que no veig desgavellada és un cert control de vehicles que provinguin de la península durant certs mesos (juliol i agost), especialment auto-caravanes o similars, ja que Menorca no hauria d’optar a incrementar aquest tipus de turisme que aporta molt poc a l’economia insular i que en canvi, massifica molt, a més ja existeixen empreses a l’illa que ofereixen aquest servei.
En canvi altres mesures em semblen perilloses, per exemple el decreixement, s’hauria de prioritzar primer regular l’oferta d’allotjaments turístics eliminant aquells que no tinguin llicència (especialment pisos turístics) i incentivar la millora qualitativa de la planta hotelera, i a més seria apropiat realitzar un profund anàlisis de la capacitat de l’illa envers al turisme, de la càrrega que suposa, perquè com he dit al principi, mentre algunes zones estan saturades (durant un petit període de temps, vull recalcar-ho), altres acusen la falta de turisme familiar, de parelles o sènior que fa vint anys omplia els locals de la zona, com poden ser Son Parc, Addaia, Cala en Porter o Cala en Blanes, només per posar uns exemples... això implica també fer un gran esforç per recuperar turisme britànic, alemany i nòrdic que tendeix a no concentrar-se tant en dos mesos, i consumir més a les zones turístiques on s’allotgen. En resum, veig convenient adoptar mesures per minvar la sensació de massificació, sent realistes i coherents i sense fer trampes, perquè no ho hem d’oblidar, la major part de menorquins vivim directa o indirectament d’aquest sector.
