En el passat article, que vaig treure de la història dels «Arts i Oficis d’Antany», vaig relatar una mica de la història de les teules, que com deia a l’acabament el vaig haver de reduir, perquè no sortís massa llarg. Ses teules sortien de ses teuleres, i per fer-les hi havia d’haver art i manya com he posat en el present títol.
Per conèixer de prop el funcionament d’una teulera, acudim a Vilafranca de Bonany, important centre industrial de la Ceràmica. En els esmentats «Arts i Oficis», he trobat una entrevista feta pels autors d’aquesta obra a un tal Joan Micolau, un home de 85 anys, ell va muntar sa teulera de Can Penya l’any 1930, actualment la regenten els seu dos fills Miquel i Sebastià, a més de teules, fan «totxos i bovadilles». L’explicació d’aquest vell teuler, és entretinguda i comença per l’explicació dels materials i sa feina.
ES MATERIAL I SA FEINA DEL PASSAT. La primera cosa de la qual s’han de proveir, és s’argila, una terra negrenca, que van a cercar d’entre Vilafranca i Manacor. Ell diu, que, actualment escasseja, i és molt cara, basta dir, que una Quarterada (mesura agrària equivalent 71’031 àrees), per aquelles saons s’enfilava per devers set milions de pessetes (actualment 54.000 €.) Quan ja teníem sa terra, la batíem amb una bístia, fins a fer-la tornar pols fina i sense cap maquet, ara tenim un motor, que és un molí de martells, sa feina ret més i és més lleugera. Després la banyàvem i fèiem es fang, que l’havíem de pastar ben pastat, fèiem ses teules, les deixàvem eixugar, les coïem as forn i ja estaven a punt de vendre. Açò era sa part del material i sa feina del passat. Actualment, tot està modernitzat i el passat ja és història.
Ell per fer una descripció de ses teules i ses mides diu: Si agafau una teula de cada teulera d’avui en dia, i sobretot de ses teuleres antigues, no en trobareu cap d’igual. N’hi ha de més curtes i de més llargues, unes de més estretes, i ses altres més amples, però no és fan enfora unes de ses altres. Ses nostres fan 50 cms. de llargària, i d’amplària tenen 20 i 30 cms. en es caps respectivament. Sa feina de fer-les, primerament era a mà, i empràvem un motllo, que es diu sa Gelatera. Ara és fan a màquina ret més i sa feina no és tan feixuga.
Tota sa feina des test varia molt i no es pot mirar es rellotge. A l’hiven es fang eixuga a poc a poc, a l’estiu fa més via. Quan fèiem sa feina a mà, ens sortien unes 400 teules diàries, que ja era un bon jornal, però ara a màquina ret molt més. Ara actualment som es dos germans i un home llogat. Tal com estan ses coses, actualment ses indústries petites, tenen poca gent llogada.
ES PREU DE SES TEULES I ES JORNALS. Sobre es preu de ses teules, en primer lloc, he de dir, que es venien a centenars, ho fa bo, aquella dita mallorquina, que diu: «Comptar a cents i a mils, com es teulers». L’any 36, un centenar de teules, valia 10 pessetes. Ara en costa 1.100. Per aquelles saons es jornal era de 5 pessetes diàries, però ara actualment, un jornaler se’n du 1.200 pessetes o més. (Es referia a la dècada dels anys 70 més o manco).
Quant als clients habituals mestre Joan diu: En venen de per tot, moltes vegades no ho demanam d’on van o d’on venen. Arriben, carreguen, paguen i moltes vegades ja no els veiem més. Segons diu aquest vell teuler, no sempre hi havia molta demanda, açò anava a temporades, quan sa construcció augmentava, naturalment es venien més teules. Ara sembla que la cosa està més de mig adormida, basta veure es material, que tenim disponible.
Davant sa pregunta sobre ses calabruixades. Ell diu, que no hi ha cap calabruixada, que sigui bona. És veritat... Que pel nostre negoci és rendible, però no haurien de venir mai, perquè es melons, ses vinyes i ets arbres en general, en passen un fum. Record, que fa una pila d’anys, va caure un Cap de Fitbló de calabruix, i a sa part de Porreres i Llucmajor no va quedar teula sana; llavors ses teuleres de Mallorca, no donaven abast, allò era una processó de carros i camions, que carregaven ses que podien.
Com a detall curiós, he volgut recopilar i comentar els pobles de Mallorca on antany, hi havia més teuleres. Començant per Vilafranca, allà se’n comptabilitzaven més de deu: A Can Pep, Can Tipó, Can Sión, En Pep de s’Estany, Can Collet etc. També a Felanitx i a Manacor, n’hi havia moltes.
Ara amb aquest comentari, posaré el punt final en aquesta explicació, sobre teules, teuleres i la feina del antics teulers. Esperant, no haver estat massa cansat amb aquests dos articles. Fins un altre dia si Déu vol.
