La OIT, és un organisme, depenent de l’ONU, que s’encarrega dels assumptes relacionats amb les relacions laborals i el món del Treball. Per iniciativa sindical i a partir de 2003 l’OIT va impulsar que el 28 d’abril seria el dia Mundial de la Seguretat i Salut en el Treball, amb dues finalitats, recordar els morts i ferits per accident de treball i malalties professionals i promoure la cultura de la prevenció.
Enguany, el 28 d’abril, CCOO posà l’accent en la crisi climàtica un important risc per a la seguretat i la salut en el treball. L’augment de les temperatures i les ones de calor tenen conseqüències negatives per a les persones, especialment les que desenvolupen la seva feina en exteriors.
Els riscos que provoca el canvi climàtic en la salut laboral són molts, només en diré uns quants: a) radiació ultraviolada, b) contaminació de l’aire, c) malalties produïdes per l’augment d’insectes transmissors, d) fenòmens meteorològics extrems e) calor excessiu, f) productes agroquímics, i per tant la revisió dels sistemes de prevenció han d’estar en constant revisió i actualització. Estudis recents demostren que la notificació d’accidents de treball augmenta significativament a partir del tercer dia d’una ona de calor.
L’OIT ha avisat que la crisi climàtica pot augmentar el risc de lesions, malalties i mort de treballadors per estrès tèrmic, fenòmens meteorològics extrems, l’exposició a productes químics perillosos, la contaminació atmosfèrica i les malalties infeccioses i hem de recordar que segons l’informe dels experts en canvi climàtic de l’ONU (l’informe IPCC), el Mediterrani i Espanya estan en una de les zones més afectades en l’àmbit mundial.
2 Hi ha conseqüències col·laterals, la desaparició de platges, els fenòmens que afecten la costa destruint infraestructures, la sequera, la contaminació, afectaran, o millor dit afecten ja, a tota la societat i, per tant, a l’activitat econòmica: turisme, agricultura o indústria se’n veuen afectades i les despeses no aturen de créixer, posant en risc la viabilitat del sistema econòmic i en conseqüència de les empreses i llocs de feina.
Però per moltes mesures de prevenció que posem, si el canvi climàtic creix i les temperatures cada cop són més altes, plou menys, la contaminació augmenta, es multipliquen els insectes contagiosos de malalties etc, arribarà que no podrem evitar el desastre.
Impulsar des de l’administració l’ús del cotxe privat o el que és el mateix, no limitar-lo, en lloc d’apostar per una mobilitat alternativa, no posar límits a la massificació turística, no posar mesures per racionalitzar el consum de l’aigua, no tenir en definitiva en consideració els efectes del canvi climàtic sobre la nostra activitat social i econòmica, és condemnar-nos a pagar un preu molt alt.
Els treballadors en general i el sindicalisme de classe en particular, són una part activa en la lluita per un món sostenible, i les administracions, organitzacions empresarials, i també altes tipus d’associacions civils (ecologistes, veïnals, etc) haurien de comptar amb el sindicalisme, expressió dels treballadors organitzats, per avançar en poder assolir els objectius de sostenibilitat que avui demanen decréixer. Ens hi va la vida actual i la futura.
