La normativa de mesures urgents en matèria d’habitatge es van publicar, en la primera versió com a Decret, el 3 d’octubre de 2023. El redactat va obrir diferents debats, un d’ells en relació als preus taxats dels habitatges de preu limitat, que poden ser insuficients per estimular la iniciativa privada sense subvencionar l’operació, i un altre debat en relació a com aplicar la norma als diferents barris, i la incidència en la transformació de la imatge urbana. Els ajuntaments tenen un paper central en l’aplicació de la norma i s’han manifestat en un o altre sentit, freqüentment en funció del color polític, o per manca d’acord entre els grups municipals, deixant el tema pendent de resoldre. Es podria interpretar que la manca d’una regulació específica que ha resultat en determinats municipis, pugui justificar, sense cap resolució explícita que ho avali, la no aplicació del Decret. Voldria dir que no s’admetin canvis d’ús de comercial a residencial, o determinats aspectes de l’augment de densitat i alçades, i destinar sòls d’equipament per a habitatges.
La redacció de la nova Llei que substitueix el Decret, aprovada en el Ple del Govern del 16 d’abril de 2024, ha incorporat un paràgraf aclaridor a on autoritza els ajuntaments a restringir la norma, «mitjançant un acord del ple, que s’haurà de publicar al Butlletí Oficial de les Illes Balears en el termini de tres mesos des de l’entrada en vigor de la Llei de mesures urgents en matèria d’habitatge». És així que es dona un termini definit a les corporacions locals per implementar els seus criteris, després del qual les mesures de la Llei seran d’aplicació plena. És d’esperar, per tant, que els ajuntaments resolguin les restriccions que considerin necessàries en el termini de 3 mesos, justament el mateix que el de resolució legal de les llicències, ja que ara mateix tenen l’obligació de donar compliment a la Llei si no han adoptat una resolució en els tres mesos indicats. Per tant s’haurà de motivar i publicar qualsevol especificació que modifiqui la Llei, mesura totalment necessària per garantir la transparència i seguretat jurídica en la resolució de les llicències d’obra.
Un altre tema que alguns ajuntaments no accepten i que està regulat per la Llei 8/2013 de rehabilitació, regeneració i renovacions urbanes, i pel RD 7/2015, text refós de la Llei del Sòl estatal, es la instal·lació de SATE, aïllament tèrmic per l’exterior de les façanes. Les lleis indicades determinen que serà possible ocupar les superfícies d’espais lliures o de domini públic municipal indispensables per a la instal·lació, entre d’altres, d’un sistema d’aïllament tèrmic exterior que permeti estalviar un 30 per cent d’energia, així com altres dispositius que no venen al cas. L’autorització genèrica pot requerir algunes restriccions en edificis catalogats, o en zones d’especial valor patrimonial. En tot cas, la intervenció s’hauria de tramitar com a llicència urbanística amb un tècnic qualificat per a dirigir els treballs. L’autorització d’instal·lar el SATE es important especialment per edificis plurifamiliars antics a rehabilitar. Actualment estan disponibles subvencions dels programes Next Generation, finançats per la CEE, justament enfocats a millorar el consum energètic dels edificis, i regular l’autorització del SATE, que ja autoritzen les Lleis apuntades damunt les façanes a vial públic, facilitaria molt la rehabilitació. Algun tècnic s’ha manifestat en contra, però es tractaria de regular-ho, exigint una bona execució d’un sistema autoritzat a nivell estatal i amb excel·lents prestacions per a millorar la demanda energètica dels habitatges.
