Esquitx
Emblancar
Diu el diccionari de n'Alcover i d'en Moll, que «emblancar» és «donar a les parets una passada de calç» i per a definir la paraula «esquitx»: «petita porció d'aigua, pasta, fang, etc., que es desprèn d'alguna cosa i és llançada a distància en agitar-la, colpejar-la, etc». Aquesta acció d'emblancar ve acompanyada, generalment, per «esquitxos». En primer era molt freqüent veure a homes i dones, amb un mocador pel cap i un davantal, manejant unes graneretes, (o garneretes) de palma, fermades a una canya llarga, que s'emprava per emblancar les parets dels enfronts de les cases, utilitzant calç d'emblancar d'origen menorquí, km 0, que en diuen ara. Si la persona que emblancava no era prou experta, la cosa podia acabar amb una notable quantitat d'esquitxos per damunt el mocador protector, el davantal i, fins i tot, les espardenyes, apart del terra, si no empraven pedaços vells o catifes deteriorades oferint un aspecte molt poc agradable. Avui en dia la calç ha passat a la història i el material emprat és d'origen purament químic, a més que les graneretes han estat substituïdes per rodets, brotxes i pistoles de tota mena, mida i condició. Sant Lluís tenia fama per la blancor i la netedat de les cases i carrers.
También en Opinión
- El experto desaconseja tanto el consumo de agua embotellada como tener ósmosis inversa en casa
- «Los menorquines pueden transmitir hoy las herencias en vida a sus hijos»
- Agustí Rodríguez: «Si llega a Menorca una sequía como la de los años noventa podría ser catastrófica»
- Alojar un temporero en casa para llegar a fin de mes: la fórmula de cada vez más menorquines
- Vientos de 90 kilómetros por hora y una ola récord de más de 12 metros: el rastro del temporal en Menorca