La recepta

Ring... ring... Hola, bon dia. Qui és? Bon dia, som el doctor. Vostè havia demanat cita telefònica, no?
- Ah, sí, sí. Esperava que fos més prest. Ara som a sa platja. Un segon, que aquí tothom escolta. Cercaré un lloc més discret... Sí, ja estic.
- Molt bé, idò, ja m’explicarà que té, Josep. Ara feia estona que no sabia res de vostè.
- Sí, dues setmanes. Estic admirat des sistema sanitari. Jo li diré: no em trob bé, crec que me passa una cosa rara i no sé si em sabré explicar.
- Conti, vostè ho intenti.
- Miri, em trob diferent. Des de fa una temporada, sa política no m’importa. No sé, no és que no m’importi, és que no..., he perdut aquelles ganes. Abans, tot em preocupava, llegia es diari «Menorca» i em sulfurava a cada pàgina, i ara res, com si lligi un TBO. Diumenge passat van ser ses eleccions a Catalunya, i m’ha de creure si li dic que no sé qui va guanyar. Bono, ells tampoc no ho saben, vostè ja m’entén, m’és ben igual si van guanyar uns com si van guanyar uns altres. Açò ja ve d’estona, almanco fa un any que no compr «Le Monde Diplomatique». Abans no podia viure sense llegir-lo i comprendre què passava al món, el col·lapse final, els nous imperialismes, l’emergència de l’extrema-dreta, el final del moviment obrer, però ara res. El Partit Popular diu que legalitzarà es xaletarros il·legals i que fins i tot deixarà que els puguin llogar, i res. Sap, quan van dir que suprimien l’oficina anticorrupció? No me’n vaig alçar una cella. Quan van enviar a fer punyetes la Comissió de Medi Ambient, res, ni un calfred. Ara han fet votacions per a elegir el nou coordinador d’Esquerra Unida i ni he votat. Jo crec que és greu.
- I té algun altre símptoma? Ha notat si ha perdut sa gana?
- Que va! De gana, tenc sa mateixa. Fins i tot més, crec que he engreixat, que veig ets amics pes carrer i em diuen: Bep, va bé sa jubilació, eh!, mentre em miren sa panxa. Dorm bé, sense cap ajuda. Sa tensió normal. S’oxigen com sempre. De pulsacions, entre seixanta i setanta en repòs. Colesterol controlat amb sa pastilla.
- Ja. Només li passa amb sa política. Ja veig que escriu com abans, els dissabtes i diumenges al diari. Amb es ring... ring... des dissabte em fa riure qualque dia. O sigui que està bé d’humor. No hi ha hagut cap canvi destacable en sa seva vida?
- No. Només és açò, que he perdut s’interès per sa política. En una altra època ja hauria escrit sobre s’atemptat contra se llengua que vol fer el PP, o hauria estat autocrític amb el que fa Sumar, però ara res. Ja no veig cap de les tertúlies polítiques que fan per sa tele, ara només veig aquesta cadena de cuina que trob que li diuen IB3, fins i tot m’han agafat ganes de fer-me jardiner. Si no he deixat es carnet d’Esquerra Unida és perquè aquest estiu farà cinquanta anys des primer carnet, en Franco encara era viu, sap! Record que vam fer tota una cerimònia per a repartir els primers carnets. Va venir un polític de Madrid i ens va fer un discurs emocionant i després mos va lliurar el carnet a cadascú. Dos anys després, quan vaig veure que aquell homo s’havia fet del PSOE, vaig pensar que alguna cosa no anava bé. Res, açò. Troba que és molt greu?
- Tot té remei, manco la mort. Ha provat de visitar a un terapeuta?
- No, si jo estic la mar de bé. Feliç de la vida mia, només és aquest detall.
- Bono, crec que li demanaré que li facin una anàlisi de sang i orina, val més assegurar que no hi hagi algun problema, açò sembla una anèmia consciencial. Tal vegada una falta de vitamina. Mentrestant, quan se senti malament prengui un paracetamol. També pot ser que pateixi politicapàusia. No és molt freqüent i es dona sobretot en els polítics professionals quan es retiren, que no és el seu cas. Hi ha exemples coneguts de politicapàutics, n’Aznar, en Felipe González, en Joan Huguet. Per altra banda, cregui vostè que aquesta falta d’interès pot ser momentània, passatgera. No li havia passat mai?
- No. Bono, sí. Quan en Felipe González va dir que a l’OTAN, d’entrada sí. Allò em va provocar un malestar general, pensi que és l’única vegada amb la meva vida que havia votat al PSOE.
- Bé, farem una prova de xoc. A veure si ho solucionam. Quan s’aixequi, posi tot d’una les notícies de la COPE i vint minuts de Carlos Herrera. Pot passar després a n’Alzina, a Onda Cero. Després de berenar, li recoman que escolti Jiménez Losantos a EsRadio i a aquell, n’Inda, a OKDiario. A mitjan matí, vagi a la biblioteca i miri de llegir una estona l’«ABC», «La Vanguardia», «La Razón» i «El Mundo». Sé que és una dosi forta, però necessària. A casa, abans de dinar, vegi una estona «Intereconomia», La Trece i El Toro. Si sap anglès, pot mirar la Fox una estona, curta. Mentre dini, pot posar Radio María… En haver dinat, estarà bé repassar els mitjans digitals tipus «El Español», «Libertat Digital», «La tribuna», «La opinión». També pot connectar amb els influencers, no n’hi mancaran, li recoman Tamara Falcó, Maria Pombo, Tomás Páramo o Victoria Federica. El capvespre, una estona amb n’Ana Rosa Quintana i na Sonsoles, i, després de sopar, Vicente Vallés, Pablo Motos i en Ferreras. Crec que així en tindrà prou per reaccionar.
- I açò, ho he de prendre molta estona?
- Jo crec que amb deu dies estarà bé. El cridaré per veure com ha anat.
Passats els deu dies...
- Senyor Josep. Com es troba?
- Igual, ben igual. No he notat cap milloria. He fet tot el que em va dir, fins i tot m’he llegit el programa electoral de Vox.
- Malament, mira que els doctors deim que no s’automediquin. A més, tenc els resultats de les anàlisis i hem descobert que l’ha atacat un virus sintètic. En teníem notícia, però encara no l’havíem trobat. Es tracta d’una mutació del SRAS-POL-2, que provoca aquests efectes de falta d’interès i és altament contagiós. Diuen que s’ha produït en un laboratori de Quantico. Ara, per sort, ja tenim una vacuna experimental, que no entra en la recepta, però que pot trobar a Amazon. Si vol un consell, jo me la posaria abans que empeltés als seus amics amb consciència política.
- Puc esperar una setmana? Crec que diumenge hi ha la convenció anual del Partit Popular a Madrid. Li demanaré al director que m’hi enviï com a corresponsal i m’atracaré tot el que pugui als líders de la dreta.
- Ho pot fer, però és una mesura inútil. Ells estan immunitzats. Ja sap que ells no fan política...