Fa un parell de setmanes que les caravanes floreixen intensament pels aparcaments urbans, una realitat que també afecta diverses regions on els preus dels pisos i les habitacions han empès a veure-hi al personal de la temporada turística. Observo el pàrquing del passeig Marítim o del camí d'en Barrotes, i la zona de Santiago, per exemple, i la situació pareix tot un repte quotidià: aigua i sanejament, aspectes legals, o senzillament de qualitat de vida.
La crisi d'habitatge és un problema que ofega, un tema complex que requerirà de moltes estratègies per combatre els preus abusius. I quasi tothom ja els ha escoltat: promoure la construcció d'habitatges assequibles, incentius fiscals, terrenys públics, col·laboracions públic-privades, augmentar l'oferta, acabar amb el frau, fomentar la rehabilitació dels habitatges buits, o desenvolupar –fins i tot– alternatives comunes, espais compartits per a tots aquests treballadors i treballadores que es desplacen per a fer feina.
Les solucions requereixen la col·laboració de tots els sectors implicats: els governs, les empreses, i les organitzacions de la societat civil. Mentre no intervingui tothom conjuntament, no serà una realitat.
M'agradaria que a Menorca les caravanes fossin una opció per als viatgers que volen explorar l'Illa de manera flexible i econòmica, gaudint la bellesa del paisatge. Però també crec que la llar, l'habitual de llarga estada, no hauria de ser una casa rodant.
