TW

A l’edició d’«Es Diari» del dia 04/03/2024 surt una carta del lector, signada per destacats artistes i escriptors menorquins que du per títol «Manifest del món de la cultura contra la contaminació lumínica», carta que, si se’m hagués presentat, l’hauria signat sense cap dubte, però a la que crec oportú afegir algunes consideracions, formulades des del món luminotècnic, del que he format part més de 40 anys i que ens podran permetre millorar la visió de conjunt.

L’any 2006, tres luminotècnics provinents de Barcelona van proposar al Consell Insular de Menorca una feina -sense compensació econòmica, atès que es disposava d’un romanent dels ingressos propis d’un congrés internacional celebrat a Barcelona- per tal d’estudiar la redacció d’un reglament de control lluminós nocturn a Menorca, com a prova pilot al nostre abast, on s’establissin les bases destinades millorar les condicions lumíniques de l’espai nocturn menorquí, d’acord amb les conclusions del Simposi internacional celebrat a Barcelona l’any 2004. Val a recordar que cap allà els anys 2000, les condicions de les instal·lacions d’enllumenat artificial menorquí eren bastant deficients en molts casos i, en altres-pocs-, els excessos eren massa evidents. Hi va haver una remodelació del parc luminotècnic menorquí, entre els anys 2001 i 2005, que va determinar una nova situació lumínica adequada als estàndards internacionals vigents.

Cal dir que, en alguns casos, les coses van sortir de mare, com ara a certa població de l’interior de l’illa (entre Maó i es Mercadal), on es va arribar a mesurar prop de 500 lux a una plaça renovada, quan la mitjana de la ciutat era d’uns 15 lux, nivell molt superior a l’anterior, que era d’una 4 lux, mal repartits. Es produïa l’efecte de ceguera semblant al patit quan entràvem a una sala de cinema i, per tant, la sensació popular era que la renovació de l’enllumenat era un desastre. L’afany de protagonisme d’algun projectista va ser desmesurat.

Aquesta proposta de reglament va acabar dins d’un calaix i, en posteriors reunions, els propulsors de la idea no van rebre res més que bones paraules i cap actuació concreta. Fins i tot, cert conseller va demanar a algun tècnic de l’administració «que volen aquesta gent?».

Passat un temps, l’any 2016, la proposta va sortir del caixó fosc on l’havien estojat i es va recuperar el projecte, però ja amb la intenció de obtenir una certificació d’adequació a les condicions de bon cel nocturn (açò que en diuen «Certificació Starlight»). Es van iniciar els estudis de viabilitat, encarregats a tècnics especialistes de primera fila i els resultats han estat que a més de la citada qualificació «Reserva Starlight» es va obtenir la de «Destinació turística Starlight», és a dir, un dos per un.

Han passat prop de 8 anys i aquest tema està en posició d’aturada tècnica, per motius que cal donar a conèixer a la població en general. Si algú no hi ve d’acord, només cal que rebati justificadament les meves opinions. I esper no perdre les bones relacions personals amb molts dels signants de la carta.

En primer lloc, ja fa un temps que tenim un «Reglament» aprovat, però amb una mancança de gran importància: encara no s’ha concretat la zonificació de les categories a considerar. És evident que no és lo mateix una carretera que un carrer principal d’una població o una zona d’especial protecció lumínica-ambiental. A cada cas, les restriccions i condicions d’emissió de llum són diferents i, per tant, sense saber les exigències del lloc, malament anirem.

El problema principal és que aquesta definició de les diferents zones, no s’ha concretat encara, essent una feina que han de fer els diferents municipis, però que, pel que sembla, no s’ha dut a terme i, sense aquesta zonificació, a les noves instal·lacions i a les renovacions de les existents, no es poden aplicar les limitacions especificades al «Reglament». Un cop proposades les zones per part dels Ajuntaments, li correspondria al Consell Insular la seva acceptació o no, d’acord amb les regles generals ja escrites. Ara cadascú pot fer el que li vingui en gana, prescindint del «Reglament».

I una vegada aclarits aquests conceptes, s’hauria de comptar amb una «Oficina de protecció del medi nocturn» que vetllés per l’acompliment de les exigències mediambientals pel que fa a la il·luminació artificial.

Sembla que vulgui embolicar la troca, però no és així. Ja tenim la base fonamental per a aplicar un «Reglament» existent i acceptat, però en 8 anys la seva aplicació ni ha començat.

Vull destacar que la reglamentació no és altra cosa que l’eina que ens permetrà, progressivament, passa a passa, encara que «a poc a poc» millorar considerablement l’agressió lumínica nocturna, amb tot el que açò significa.

Acabaré reafirmant la meva adhesió al manifest, però ajustat a dret, considerant els «considerandos» que he exposat. Només cal que qui tingui que fer les feines que manquen, les faci. Aclarir també que els ports, aeroports i zones militars no estan sotmesos a la reglamentació general vigent, ni a Menorca ni enlloc.

Només citar, per acabar-ho d’aclarir, que jo vaig ser un dels tres luminotècnics que he citat al segon paràgraf d’aquesta carta, per la qual cosa sé de què va aquest tema.