Començant l’any es va publicar que «El GOB estalla contra el Consell por la legalización de ‘hortals’», en resposta a la proposta de desregulació dels 90 m2 com a límit edificable. El titular sembla fora de context, ja que des de fa 20 anys el pla territorial regula la legalització dels hortals, no es un objectiu nou. Pel que fa a la superfície, no sembla un paràmetre significatiu, ja que és igualment il·legal un habitatge en rústic de nova construcció tant si té 80 m2 com si té 180 m2. La consolidació dels hortals s’ha produït per la passivitat dels ajuntaments d’esquerra i dreta, en un tema tan estès i que afecta tants votants, fins al punt que es comenta d’algun antic funcionari municipal venent parcel·les en rústic.
Quan el PTI fixa 90 m2, agafa el mateix paràmetre que proposa Més per Mallorca per als nous habitatges de preu limitat del Decret 6/2023, es un paràmetre coincident que demostra que no s’ha estudiat el problema i es copia l’únic paràmetre conegut i indiscutible, la superfície útil màxima d’un habitatge de promoció oficial, que es de 90 m2, i no té res a veure amb una anàlisi acurada del problema dels hortals. Quan el GOB diu que s’han aprovat 5 hortals complint la llei del PTI, oblida que els 3 de Maó estan regulats pel pla general, a on no hi ha la limitació dels 90 m2, és a dir que la regulació del PTI de 2003 que no es modifica en el 2023, només ha servit per treure a la llum dos hortals, potser de nova creació, com a Sant Lluís, o amb edificacions auxiliars, que no corresponen a la major part dels edificis existents en els hortals pendents de legalitzar.
LA SOLUCIÓ URBANÍSTICA que es dissenya per modificar la regulació actual, amb la que els edificis segueixen quedant il·legals molts d’ells, requereix un estudi acurat dels nuclis que permeti superar el criteri de la superfície. L’objectiu no hauria de ser impedir la legalització de les cases grans, sinó analitzar quines tenen condicions d’habitabilitat suficient, d’acord amb els paràmetres d’habitabilitat i demanda energètica que es consideri, per poder accedir a una cèdula d’habitabilitat condicionada a quedar fora d’ordenació i sense ampliació possible. S’hauria de garantir que totes les cases habitables tinguin un sistema de depuració autònoma, que també s’hauria d’exigir a aquells edificis agraris que no tenen condicions d’habitabilitat, a on s’hauria de vigilar que no tinguin ús d’habitatge. S’ha de clarificar el que siguin habitatges dignes i el que són magatzems agrícoles. Altres qüestions poden interessar per a la protecció del territori, depenent del nivell de protecció dels terrenys. A partir d’aquí es podrien recuperar els edificis habitables, controlar els altres i fer viables els plans especials per ordenar cada zona.
LA SOLUCIÓ DEL PTI tal com s’ha aprovat ara, no ha aconseguit altra cosa que aplaçar la solució del problema durant 20 anys. Per desgràcia, molta gent confon el model territorial de Menorca al que la majoria aspirem, amb la lletra petita del PTI, que no és perfecte. Pensem que una aplicació inadequada de la gestió urbanística a Son Bou, en terrenys urbans consolidats, va costar 30 milions al Consell. En el cas dels hortals, el que s’ha aconseguit es deixar en un núvol desregulat moltíssims hortals. No ha de fer por modificar les normatives quan s’ha demostrat la seva ineficiència o que no respecten les lleis.
