Com va comentar Isabel Rodà de Llanza, catedràtica honorària d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona a l’Ateneu el passat dia 17, la corrupció no és tan sols una cosa del nostre temps, sempre n’hi hagut. A totes les cultures des del moment en que es forma una societat mínimament organitzada, apareixen persones que troben la manera de guanyar poder i posició social a costa dels demés. Naturalment, la percepció social de la corrupció va variant al llarg de la història, actualment el nivell cultural de la societat és significativament superior que, per exemple, al de les societats grega o romana i també hi ha un abisme en la facilitat amb què accedim a la informació d’interès públic. Això fa que una major part de la societat pugui ser conscient de les maniobres d’alguns ciutadans per a accedir a propietats o beneficis il·lícits a costa dels altres, una altra cosa és que es penalitzin o no aquests fets.
A MENORCA tenim una llarga història de permisos concedits per a urbanitzar una determinada zona verge o protegida que posteriorment per la pressió popular s’ha aconseguit paralitzar. En aquests casos l’empresa que ha comprat els terrenys per fer carrers, solars..., , demanda a l’administració una gran quantitat de diners per a compensar la pèrdua dels beneficis que hagués pogut tenir. Els jutges a vegades determinen que l’administració ha de pagar la indemnització, amb la qual cosa els ciutadans comuns via impostos l’han de pagar de la seva butxaca. La veritat és que pensava que aquestes pràctiques eren cosa del passat i que actualment la normativa les feia pràcticament impossibles, però no, encara tenim el problema. No fa gaires anys, cap allà el 2014, es va autoritzar la construcció d’un parc d’aigües a Biniancolla al·legant «l’Interès General», curiosament els assessors legals del CIMe havien informat contràriament a aquesta declaració, però el Partit Popular, així i tot, aprovà l’autorització per a construir el parc amb els vots a favor dels seus consellers i, en particular, de les conselleres Salomé Cabrera i Marta Vidal. Ara s’ha retirat la declaració d’Interès General i l’empresa demana una indemnització de més de 30 milions d’euros i com la composició actual del CIMe ha rebutjat pagar aquesta indemnització, passarà als tribunals de justícia.
NO CONEIXEM ELS MOTIUS que van portar als polítics del PP a votar a favor de la construcció del parc aquàtic a una illa on tenim sequera i en contra dels informes jurídics. Ho van fer per donar un benefici important a l’illa o van votar així perquè els beneficiava particularment o al partit? Vostès què pensen? Votar en contra dels informes jurídics sembla que hauria de portar als consellers i conselleres a assumir responsabilitats personals, no hi entenc en aquestes coses, però fins i tot pot semblar prevaricació perquè van votar sabent que era contrari a l’informe. El que no sembla just és que els ciutadans haguem de pagar els diguem-ne desgavells d’aquests polítics poc aclarits, ja és hora que els polítics que s’extralimitin amb les seves decisions assumeixin les indemnitzacions pertinents. Potser després s’ho pensarien un poc més abans de fer aquestes coses.
El més curiós d’aquest cas és que el passat dijous dia 15 de febrer Marta Vidal participà com a consellera d’Habitatge del govern de les Illes Balears a una de les taules rodones que organitzen Ateneu de Maó i el GOB amb la col·laboració de Menorca Preservation, i en una de les seves intervencions es queixà amargament de les indemnitzacions que ha de pagar l’Administració quan es dona un permís d’obra i després es cancel·la comentant que això no hauria de passar mai més. Ho va dir molt ofesa, com si el tema no anés amb ella. Fantàstic!
Tampoc tranquil·litza gaire la intenció del govern de la senyora Prohens d’externalitzar la tramitació de les llicències urbanístiques a entitats homologades (promotors immobiliaris). Encara que els ajuntaments supervisin les llicències informades per l’empresa privada, no pinta gaire bé. L’excusa del Govern és agilitzar els tràmits i terminis. Què passa? És que els funcionaris públics del govern no poden fer-ho igual de bé que la privada? Aquest Govern no sap fer més eficient l’administració pública? No es fien dels funcionaris públics? O és que amb aquesta rapidesa de tràmits els serà més fàcil aprovar alguna cosa que no s’hauria d’aprovar? De fet, l’externalització d’aquestes llicències va acompanyada de l’eliminació de l’Oficina Anticorrupció, sembla que Prohens ho té ben lligat i planificat.
Segurament quan s’està a prop o en el poder es pot caure més fàcilment a les temptacions, com hem pogut veure amb el senyor Koldo Garcia assessor de l’exministre Ábalos. Afortunadament, sempre hi ha hagut persones honestes a la política, la majoria. Record de fa molts anys el cas d’un conseller del CIMe, que no era ni mai s’ha fet ric, a qui li van oferir molts diners a canvi de permetre la urbanització de la Mola de Fornells, és evident que no va caure en la temptació, la Mola no està urbanitzada.
