En sa vida hi ha errors que es paguen molt cars. I més quan es tracta de desencerts que afecten un grup important de persones i es seus interessos. Aquest és es cas de ses decisions que de vegades es prenen equivocadament en política.
Un partit té un compromís adquirit amb es seus electors que li han expressat sa confiança a ses urnes. Tots ells esperen que sa seva formació -si arriba a assumir responsabilitats de govern- defensi es model de ciutat proposat en es programa electoral, que posi en pràctica ses polítiques plantejades per as seu desenvolupament personal i col·lectiu i que en definitiva doni resposta a ses seves necessitats. Açò no obstant és possible que aquestes expectatives puguin resultar frustrades per un conjunt de decisions desafortunades o fruit d’intents d’acord esgarriats per interessos espuris o també per filtracions inoportunes.
D’açò a Ciutadella en sabem un tros. Especialment es votants d’esquerres, qui en qüestió de set mesos s’han sentit defraudats a causa de dos intents d’assalt as poder fallits, per part de ses forces progressistes, que passaran a sa història com es dos ridículs més sonats de sa política municipal des darrers temps.
2 Es primer desencert a Ciutadella va consistir en desaprofitar s’oportunitat de reeditar es pacte de govern tripartit des dos anteriors mandats. Es desacords i personalismes durant ses setmanes posteriors a ses passades eleccions van frustrar sa seva continuïtat. Enmig d’un ambient d’incerteses i d’alt voltatge polític que es va anar allargant fins poques hores abans de sa sessió d’investidura, a la fi es va resoldre sa incògnita i va ser investida alcaldessa sa candidata des Partit Popular que va ser qui va obtenir més vots. A partir d’aquell dissabte des mes de juny i fins avui na Juana Mari Pons Torres i es seu equip de vuit regidors duen agafades amb encert ses riendes des govern municipal.
No dubtem que s’objectiu de qualsevol candidat que es presenta a unes eleccions és treure una majoria suficient per governar. Aquesta i no altra és sa seva màxima aspiració. Però enmig d’un espectre polític com s’actual, avui per avui ses majories absolutes són molt difícils d’aconseguir. Diuen es politòlegs que ses coalicions ente partits són producte de sa fragmentació política i es produeixen com un intent desesperat de ses formacions menors de seguir existint. Encara que en democràcia sigui lícit que formacions polítiques que en solitari no podrien arribar mai a governar puguin formar coalicions que els facin possible arribar as poder, cap elector vol que es seu vot se sumi as resultats d’un partit diferent as que ha votat, per molt que existeixin punts ideològics coincidents. Per tant queda clar que aquestes formacions no s’haurien de voler apropiar de sa confiança de tot Ciutadella, ni s’haurien de creure mereixedors de governar s’ajuntament.
Es Partit Popular va ser clarament es llegítim guanyador de ses eleccions a aquest municipi. Es resultat es traduïa en un missatge explícit des poble sobre qui volia que liderés es govern municipal en es mandat que estàvem a punt d’encetar.
I tornant as desencerts, sa història mos diu que en sa planificació d’una operació ambiciosa qualsevol filtració ho pot fer anar tot en orris. No hi ha res més eficaç per fer fracassar un pla que mostrar ses cartes abans d’hora. Aquests tipus d’errors en política poden tenir greus conseqüències, com es segon intent d’acord fallit de destituir s’actual govern del PP.
Sa declaració d’intencions amb què es tripartit ha intentat sortir al pas as xerratòrum que encara ressona a sa banda de ponent, no diu res que no sapiguéssim. Declarar, com ha fet en un darrer comunicat, que vol seguir fent feina de forma conjunta per fer valer sa majoria progressista d’esquerres; que aquest és es compromís del PSOE, PSM MxM i Ciutadella Endavant per aquest mandat i que el duran a terme des des lloc que els correspongui, vol dir que es troben as mateix punt de partida de fa set mesos. Si llavors no van ser capaços d’arribar a una entesa, ara pretenen que mos creguem sa bona sintonia que hi ha entre ells? Què ha canviat de llavonces ençà? Què ha passat per aconseguir atracar ses diferències que els separaven? Jo tenc clar que hi ha darrere ses tres paraules que aquestes darreres setmanes han fet córrer rius de tinta i que tanta ràbia provoquen as protagonistes: moció de censura.
Darrere aquest despropòsit no s’hi amaga més que un intent desesperat de fer fora un ajuntament que ho està fent bé. Ciutadella té un equip de govern capaç i efectiu, que està a s’alçada de ses demandes ciutadanes que duen es nous temps. Un govern amb millors pràctiques i noves formes de gestió, que té capacitat de conciliació i negociació per a sa solució des problemes de s’entorn municipal, qualcuns massa temps enquistats. Aquest és es compromís de na Juana Mari Pons i des seus regidors; impulsar i enfortir ses capacitats i recursos institucionals, establint una relació propera, de ple respecte i responsabilitat en benefici des ciutadellencs i ciutadellenques. En poc més de mig any s’actual equip de govern representa una amenaça real i efectiva per as progressistes. S’eficiència i sa bona gestió han començat a perfilar un futur negre per a una oposició que veu com es temps corre en contra des seus afanys de poder. Aquest és es seu cavall de batalla; no permetre que sa percepció positiva s’arribi a consolidar entre es ciutadans i que arribi a calar en sa consciència de tots. Açò acabaria per esfumar ses seves aspiracions de governabilitat per molts anys.
