A Feijóo no li agrada l’actual Congrés de Diputats i ens ha comunicat que vol que sigui el Senat la cambra on es prenguin les decisions i es legisli. Clar, el Congrés és per a ell un popurri de partits de tot tipus, d’esquerres, de més esquerrans, partits independentistes i més mala gent. Aquest Congrés vol rompre el país i dirigir-lo a la perdició. I és que després de la clara victòria de la dreta a les municipals i autonòmiques, el senyor Alberto Núñez Feijóo encara no ha pogut digerir no ser el president del govern i no tenir majoria a la Cambra Baixa. Com al Senat les dretes tenen majoria i segons ells són els autèntics representants de la societat espanyola, ells són Espanya, des del seu punt de vista el lògic i normal és que ells legislin i administrin els diners atorgant-se la funció del Congrés establerta en la Constitució.
Bé, tots sabem que el Congrés que representa tots els ciutadans del país, debat i redacta les lleis i el Senat revisa i proposa canvis als projectes de llei que lliura el Congrés. Per tant, el Senat pot intentar millorar les lleis que surtin del Congrés o el que també pot fer és posar entrebancs a la legislació i endarrerir la seva aplicació. No sé qui assessora el senyor Feijóo en aquest tema, però el que transmet als ciutadans és preocupant. Li agradi o no, els membres del Congrés són una mostra del que vol políticament el poble espanyol i que el principal líder de l’oposició manifesti que ignorarà aquesta cambra perquè no és legítima, és actuar al marge de la Constitució.
Però Feijóo encara va més enllà i ara resulta que no tenim Constitució perquè «no tots els ciutadans espanyols som iguals de forma real i efectiva». Té raó, no som iguals tots els ciutadans, a part de les qüestions genètiques hi ha coses que podríem corregir per a tenir un país més igualitari: uns guanyen molts diners i altres el salari mínim, uns tenen moltes cases i altres dediquen la major part del salari per a viure a una habitació, tenim regions que tenen històricament privilegis fiscals com el País Basc i Navarra, altres regions són tremendament afavorides pel disseny de les comunicacions que té l’estat espanyol que des que tinc memòria sempre han estat radials des de Madrid, altres regions sempre han aportat més del que han rebut de l’estat, però aquestes desigualtats no li semblen rellevants al senyor Feijóo.
Feijóo acusa a Sánchez de voler amnistiar la violència. Convindria que ens expliqués a quina violència es refereix, si és als fets del Procés de Catalunya no recordo fets especialment violents ni que els líders del procés els promocionessin. En canvi, sí que hi ha jutges que volen acusar els líders del procés de terrorisme pels esdeveniments de la manifestació a la T1 de l’aeroport de Barcelona, el motiu sembla ser la mort d’un ciutadà francès, que si no recordo malament, va succeir a la T2, i si això no funciona inventaran altres. Clar, quan passen aquestes coses fa la sensació que la justícia d’aquest país, com a mínim a algun dels seus estaments, no és gaire justa. Suposo que aquest és el motiu pel qual estan negociant Junts i el Govern Central la Llei d’Amnistia per no deixar escletxes per on els jutges puguin fugir de l’esperit de la llei. Ho veig difícil.
El PP ha titllat el Tribunal Constitucional de «Càncer de l’estat de dret» per haver rebutjat recursos de la dreta en contra que el Consell General del Poder Judicial no pugui fer nomenaments quan està caducat, cosa que passa des de fa més de cinc anys. Està clar que al PP no li va bé l’actual composició d’aquest tribunal.
Crec que el PP no es pot queixar gaire de la justícia espanyola que ha perseguit al llarg de diversos anys Podemos i algun dels seus membres, per finalment concloure que no hi ha cap prova per condemnar-los. No es pot queixar tampoc quan els jutges no tenen gaire pressa en esbrinar responsabilitats de la trama de la policia patriòtica del Govern de Rajoy, de la qual segurament el mateix Rajoy, Jorge Fernández Díaz, Dolores de Cospedal i alguns més, saben moltes coses. La trama de policies corruptes creava proves falses i tota classe d’il·legalitats inventades contra els membres dels partits independentistes catalans i és evident que aquests policies no actuaven sols ni pel seu compte. Inclusiu avui a la senyora Ayuso li sembla estupend que el govern del PP actués d’aquesta manera tan poc respectuosa amb els drets de les persones. No faltaria més, ho tornarien a fer! Però quan una ministra comenta que Manuel García Castellón sempre s’inclina cap al mateix costat, en referència als esforços del jutge per acusar Carles Puigdemont de terrorisme perquè no es pugui beneficiar de la Llei d’Amnistia, la dreta puja per les parets i diu que en aquest país no hi ha separació de poders. A vegades jo també ho he pensat, però no coincidim en els motius.
