Segurament allò més positiu d’aquestes festes és que ens donen l’excusa per contactar aquell amic que fa estona que no sabem res d’ell o ella, o per trucar a aquell parent distanciat amb qui fa temps que no parlem, o aquell veí que saludem ocasionalment i per a què, doncs per desitjar-los felicitat, fins i tot aquestes festes ens donen el pretexte per felicitar l’any a un desconegut que trobem en la cua d’una botiga o pel carrer.
Doncs sí, aquestes festes ens recorden que tenim un objectiu totes plegades, el de ser feliços, i és un gran recordatori, doncs no sempre gaudim d’aquest estat de satisfacció i sobretot la de desitjar la felicitat dels altres, doncs segurament si nosaltres no som feliços no és fàcil pensar amb la dels altres. Però en aquestes dates si pensem o regalem amb un somriure un desig de felicitat, veritat?
Doncs sí, ens desitgem felicitat segurament perquè ens fa falta, però hi ha una gran dificultat, i ben gran, i és la de què no se sap o no sabem clarament en què consisteix ser feliç. Com se fa per assolir la felicitat? Algú ens ha ensenyat a ser feliços? Hi ha alguna assignatura escolar sobre la felicitat?
Aquesta falta la cobreix el sistema econòmic fomentant el consum desorbitat; heu reparat amb la quantitat de perfums que s’anuncien en aquestes dates, per posar només un exemple? O les trobades gastronòmiques pantagruèliques. I un gran frenesí per anar d’un lloc a l’altre. Tot plegat molt insostenible i perjudicial per la Natura... i realment ens fa feliços, me pregunto.
Algun filòsof assenyat afirma que la felicitat és la recompensa a aquells comportaments que promouen la felicitat dels altres i de la cura de la Natura de la què també formem part inseparablement. Doncs som-hi. (Un somriure, per favor).
