Fa uns dies hem conegut que les matriculacions de cotxes elèctrics durant el 2023 fins al mes d'octubre a Balears ja superen les de 2022. Representen ja més d'un 5 % de les matriculacions quan fa quatre anys no arribaven a l'1 %. Aquest increment es dona per quatre factors. El primer, la davallada de preus d'alguns models que els fan més assequibles. El segon, les ajudes continuades de programes com el MOVES 3 que recentment hem conegut que s'ampliarà fins al juliol de 2024. El tercer, l'ampliació de l'oferta als concessionaris, les marques de cotxes han passat de tenir un o cap model elèctric a tenir-ne dos o tres. I el quart, l'estalvi que es produeix en manteniment i combustible, després de la pujada de la benzina en el darrer any i mig.
Cada cop més veiem més vehicles elèctrics als carrers, als concessionaris i als anuncis de la televisió. Totes les administracions estan realitzant esforços en les seves polítiques per afavorir aquesta conversió, des de l'adquisició del cotxe, passant per a fomentar la indústria de components necessaris a la Unió Europea fins al desplegament de xarxes de punts de recàrrega suficient per a l'increment previst.
Balears no és una excepció i de fet és un dels territoris on més punts de càrrega i vehicles elèctrics hi ha per habitants. Les distàncies per carretera dels territoris insulars els fa propicis per a que aquest desplegament de l'electrificació de la mobilitat sigui un èxit. A més, cada cop és major l'autonomia dels cotxes per lo que minva la por de no poder carregar al mig d'un trajecte. La importància de la mobilitat terrestre al nostre territori té a veure en el seu impacte en el consum energètic. El 2019, el transport terrestre va suposar un terç de tota l'energia consumida a totes les illes, essent el sector líder en consum final d'energia.
L'electrificació de la mobilitat terrestre, tot i ser necessària, no és suficient per atacar un dels problemes que tenim per a lluitar contra el canvi climàtic de forma urgent. Balears és la regió d'Espanya amb més vehicles per habitant, apropant-se a 1 vehicle per habitant i superant-lo a les illes d'Eivissa i Formentera. Necessitem, a més d'electrificar la mobilitat, reduir l'ús del vehicle privat. Per això necessitem un transport públic suficient, assequible i també descarbonitzat. Necessitem solucions de vehicle compartit per no tenir un vehicle tant de temps sense usar-lo. Necessitem carrils específics i segregats per a bicicletes i patinets, per a millorar-ne la seguretat i fomentar-ne l'ús. En definitiva, no anar amb un vehicle privat ha de sortir rentable, en matèria de temps, econòmica i social. Aquest canvi cultural, de passar de la ‘necessitat' de tenir un vehicle en propietat a poder-nos moure de forma col·lectiva no serà ràpid ni fàcil però hem de començar. Algunes accions com el transport públic gratuït, les ajudes per adquirir una bicicleta elèctrica o la cooperativa de carsharing Ecotxe faciliten aquest canvi, però necessitem més accions i més ràpides si volem reduir les emissions del transport terrestre de casa nostra.
Clar que no tot ha de passar per l'administració o la unió de la societat civil. Les empreses hi tenen molt a dir, sobretot les que es dediquen al sector turístic, tant hotels com empreses de rent a car. Segons la Llei de Canvi Climàtic, els vehicles de lloguer s'han d'anar electrificant de forma gradual cada any. Per això el sector hoteler també ha de posar a disposició punts de recàrrega allà on van aquests vehicles, així com l'Administració (com ha fet i està fent) ha de posar més punts a la via pública i fer que funcionin de forma òptima. La mobilitat sostenible pot no ser una quimera si entre administracions, empreses i societat civil ho feim possible.
