- Sí, ¿qué desea?
- Desig parlar amb el conseller no electe, Juan Manuel Delgado.
- En este caso, le pondré con su secretaria.
Després d’escoltar uns moments la sintonia d’ascensor...
- Buenos días, en estos momentos, el conseller está desayunando, por lo que no se puede poner. ¿Quién desea hablar con él?
- El delegat a Catalunya i Balears de Fomento de Construcciones y Contratas.
- Pues, supongo que en unos minutos estará por aquí. Si me da su móvil ya le llamará.
- No, si li don el meu mòbil no em podrà trucar perquè el tindrà ell. Ja el trucaré en un ratet.
Esper que sigui l’hora de l’Angelus i torn marcar....
- Sí, ¿qué desea?
- Desig parlar amb el conseller no electe, Juan Manuel Delgado.
- En este caso, le pondré con su secretaria.
Després d’escoltar uns moments la sintonia d’ascensor...
- Señor delegado, soy la secretaria del señor Delgado. Ahora le paso.
Aprofit el temps per reflexionar sobre l’eliminació del requisit del català a la sanitat…
- Hola, Juanma. Som en Bep Portella. Esper que no et molesti l’estratagema que he emprat per poder parlar amb tu. No som cap delegat de Foment. Avui matí he recordat el dia que vas arribar a l’Ajuntament de Maó, tu, l’amic Enrique Gámez, i crec que un tercer jove ben preparat que veníeu de Madrid. A Madrid, el PSOE havia guanyat les eleccions de 1987, Juan Barranco, te’n recordes?, però després se li va fer aquella moció de censura entre el CDS i el PP, i tot l’equip de Tierno Galván va anar al carrer. Com passa el temps. Només dir-te qui era el candidat nombre 1 d’Esquerra Unida en aquelles eleccions de 1987 a Madrid. Sí, Ramon Tamames. Açò mateix.
- Portella, claro. Sí, son muchos años compartiendo la nómina del Ayuntamiento de Mahón, eso nos hermana, ¿no?
- Sí, pero poco, porque nosotros siempre anduvimos por el extrarradio, primero en el Principal de Guardia y luego en el Claustro del Carmen. No ha habido roce entre nosotros. Perdona, veig que et parl en castellà, i sé que he d’esforçar-me en no canviar el registre. Per cert, amb més de trenta anys aquí ja et podries amollar un poc, Juanma. T’he de dir que va ser una sorpresa, el teu nomenament. Em va sorprendre perquè em pensava que hi havia una espècie de decàleg deontològic en el Consell insular, pel qual no es posarien més consellers no electes. Però qui és el valent que es posa al capdavant de carreteres i transports? Ja veus com els ha anat als anteriors. Així que et vas convertir en el vuitè passatger, com l’alien de Ridley Scott. I em va sorprendre també, perquè després d’assolir una més que merescuda i feliç jubilació després de tants anys de dur treball, qui es fica en una cosa així on mai no ho faràs bé per tothom? Per tant, és d’agrair la teva voluntat de sacrifici per a la comunitat.
- Portella, no creo que me llames para dorarme la píldora.
- No, Juanma, la veritat és que no. Ja em diuen els amics que faig les introduccions massa llargues. No, en realitat, la meva preocupació és per la decisió que has pres de llevar el gratis total dels tiquets de bus. De manera que anar en bus pot sortir més car que anar en cotxe. Ja sé que no és una decisió personal teva, perquè veig que serà així a totes les illes. No és que tengui accions en la companyia de transports, no et pensis. Deis que ja no hi ha la motivació del preu del combustible com quan la vau posar, i la cosa és que la benzina ja està a dos euros, més cara que fa un any i sense el descompte. Per altra banda, des del punt de vista de lluita contra el canvi climàtic, era bo treure cotxes privats de la carretera. Encara que et donaré la raó si em dius que un jet d’un ric podrit de doblers contamina més que mil cotxes en la carretera. Però ja saps que el proletariat i els pensionistes, per raons diferents, es mouen en bus. Als rics no els fa falta agafar el bus. Després no gemegueu si sentiu dir que el PP només defensa els interessos dels rics. El primer interès de la cridada és demanar-te que no ho facis, que deixis les coses com estan. Per si no em fas cas, et demanaré una segona cosa, ja per interès personal, particular. És cert que afecta quasi a la meitat de la població, però ara em pica només a jo.
- Dime, Portella. Ya sabes que estamos aquí para servir.
- Sí, como habéis dicho de volver a la situación anterior. Perdó, a la situació anterior, et vull fer veure un punt d’injustícia que hi havia en la denominada situació anterior. Es tracta dels jubilats, de persones com tu i com jo, pensionistes en l’estat de benestar. Com ja saps, els jubilats teníem un descompte del cinquanta per cent, però aquesta ajuda era incompatible amb la compra d’un paquet de viatges pel que també s’obtenia un descompte del cinquanta per cent. O sigui, que el descompte del cinquanta per cent com a jubilat no et servia de res si compraves un paquet de viatges. A veure, no estic dient que s’hagués de sumar el 50% de jubilat amb el 50% del paquet de viatges, que donaria un cost zero. No, però es podia trobar una manera, un algoritme perdut perquè els jubilats que compram un paquet de deu o quaranta viatges tinguem un poc d’avantatge pel fet de viure o sobreviure amb una pensió. Ja veus, tu tens una pensió i has hagut de cercar feina. Estic segur que estaràs d’acord amb jo.
- Bueno, así como lo planteas, parece que no es del todo correcto el sistema. Solo puedo decirte que lo estudiaremos con mucho cariño, tendremos que hacer un estudio económico de su repercusión y pasarlo al interventor.
- No, al interventor no. Por favor, no se lo digas al interventor. Esto ha de quedar entre nosotros.
