Des del seu espai de treball a Cala en Blanes, on hi trobam llibres, quadres, guitarres i antigues màquines d'escriure, Pau Faner albira la badia de Ciutadella, fins al cap d'Artrutx.
La seva fèrtil i esponerosa imaginació li permet veure molt més enllà i recórrer altres països, crear personatges i escriure històries on combina la potència de les seves idees amb el mestratge de la tècnica.
Faner ha arribat el cim de la seva maduresa i ens ho confirma la darrera novel·la que publica aquesta setmana Penguin Llibres a «La campana».
«La dama de Constantinoble» és una gran ucronia on els lectors som protagonistes de l'atac turc de 1558 a Ciutadella. S'any de sa desgràcia, quan la capital de Menorca va quedar reduïda a cendres; els habitants, assassinats, i totes les cases, cremades.
A mesura que avança la narració, ens immergim en l'univers de Faner, amb ecos llunyans de Pere Calders i Joan Perucho, tot i que l'inconfusible estil i el ritme propi de qui començà la seva carrera literària amb «Contes menorquins» es atrapa, ens interpel·la i ens umpl de vivències i emocions.
Pau Faner ha escrit una gran novel·la d'aventures, ben concebuda, amb girs que ens sorprenen, i una trama on la ficció es transforma en realisme màgic. La protagonista, na Sola, una al·lota de catorze anys, ha patit la mort de la seva família durant el setge al que van sotmetre els corsaris turcs la ciutat de Ponent el juliol de 1558. Presa com a esclava, inicia una aventura aterridora que la condueix a Constantinoble, on la seva vida ja no val res, a l'harem del sultà.
Tot i no disposar d'un anell per desaparéixer, com Bilbo Bolson a «El Hobbit», gaudeix Sola d'uns poders prodigiosos amb els que guanya la més èpica de totes les lluites: aquella que la condueix a recobrar la llibertat.
Descobreix l'amor i retorna a Ciutadella, però torna a marxar, perquè ja res no és igual. «Sa dona és s'ànima del món», afirma Jan, l'amor de la seva vida.
