Els extrems són dolents

Àngels Andreu23/06/23 4:00

Si fa un mes m’haguessin dit que Vox presidiria el Parlament de les Illes Balears, m’hauria pensat que m’estaven vacil·lant. L'espanyolista Le Senne ha generat molta polèmica, i ha utilitzat en nombroses ocasions el seu compte de Twitter per publicar una sèrie de comentaris que representen una amenaça per als drets d'alguns col·lectius. Ha utilitzat la xarxa social per traslladar idees discriminatòries i -en repetides ocasions i sense complexos- s’ha evidenciat antifeminista, antiLgtbi, antieutanàsia, antiavortista, i negacionista del canvi climàtic i de la covid-19. Per acabar, rebutja categòricament la normalització lingüística del català. Més que vacil·lat, m’hagués pensat que era un malson.

I tampoc em creia que amb els resultats obtinguts a Ciutadella i es Mercadal, no es posarien d’acord i donarien l’alcaldia a la dreta, o hi arribarien amb la dreta. Falta també per resoldre l’avinença de govern a l’Ajuntament de Maó. I de càrrecs i cadires, de disputes passades i presents, en deuen saber més, però en l’àmbit quotidià, al carrer, ningú ho ha entès. De fet, els seus repartiments no ens interessen per res. Acords, i feina.

Falta reflexió, perquè la política és l’art del debat i del consens. Trobar el terme mig, al bell mig de l’excés i del defecte. Necessitem més moderació, i que deixin de dur-ho tot fins a l’extrem. De fet, ens són incòmodes.

Preferim la mesura i la prudència, dos qualitats indispensables per a la política.