- Bon dia, vostè és en Pedro? Té un to de cridada molt original.
- Sí, som en Pedro, per servir-lo. Què hi ha de nou?
- Res, volia fer-li un breu interviu per as «Poble Today», si no li sap greu.
- I que és açò des «Poble Tudei»? Un partit polític?
- No, no, una humil revista digital, no tenim molts seguidors, però creixerà. En realitat li telefon perquè m'han dit que vostè ha fet totes les campanyes electorals des de la de 1977 fins ara, europees, generals, insulars, municipals... i que ara es prepara per a la que arriba. És així?
- Així és, exactament. Ja tenc sa cola preparada per anar a aferrar cartells.
- I com és això que no s'ha cansat. Fet i fet, deuen ser quasi trenta campanyes electorals. Li haurien de fer un homenatge.
- Miri, jo li diré, jove, perquè per sa veu sembla jove vostè. Jo ja he fet es vuitanta. Es meu besavi va ser liberal, regidor durant sa Primera República. S'avi va ser republicà, regidor a sa Segona República. Mon pare va ser comunista, sabater comunista, molt amic d'en Silve i d'en Miquel de s'Hort d'en Vigo, i va fer uns anys a sa presó quan hi havia en Franco, es va morir sense veure arribar sa Tercera República. Jo vaig créixer quan es partits polítics estaven prohibits i no es podia votar, ni reunir-nos per xerrar; també em van tancar, amb tres ferreriencs, perquè em van trobar amb propaganda prohibida en què demanàvem eleccions lliures. Com vol que no faci campanya electoral perquè sa gent vagi a votar?
- Deu estar malalt, idò, quan veu que quasi la meitat de censats no van a votar.
- Malalt és poc, amb sa pena que vam passar perquè poguessin votar. I s'assumpto no acaba aquí, que després són es qui gemeguen més quan una cosa no els agrada. Massa poc!, els dic jo.
- Però, que no troba que els polítics són els primers que lleven les ganes d'anar a votar?
- Vostè és des qui creu que per un capellà aprofitat tota l'Església és dolenta, o que per un mestre vessut tota s'escola és dolenta, o que per un banquer espavilat, tota sa banca és dolenta? Bono, aquesta darrera comparació no és molt endevinada, la pot esborrar. Es regidors, com es consellers i es diputats, són persones com noltros, amb ses mateixes virtuts i defectes, l'únic que passa és que noltros ens podem amagar i ells no. No hi ha un resum més exacte des poble que un ple municipal, fins i tot es poden veure aquells que no van a votar.
- Però no anar a votar és un dret, en unes eleccions lliures. Expressen desconfiança amb la classe política.
- No hem de mesclar ous amb caragols. Sa classe política són es professionals que en fan un ofici d'allò que hauria de ser temporal, però sa majoria de regidors no són així. Jo només els deman que siguin honests, que siguin humils, que siguin coherents amb es seus principis i que si no fan alguna de ses coses que diuen que faran, almanco surtin a explicar per què. No crec que sigui demanar molt. Per altra banda, vostès, es periodistes, sempre treuen punta de ses coses que no van bé, però mai fan cas del dia a dia i de ses coses que funcionen, perquè açò no ven diaris.
- Vaja quin repàs que m'ha fet, Pedro. Ja té els cartells preparats per dijous?
- Sí, n'he fet cent. Els faig a mà, encara. Enguany he posat un lema un poc agressiu: «No segueu ases i anau a votar, punyetes!»
- Ah, però vostè no posa cartells de partit?
- Jo tenc ses meues idees, com tothom, però sa principal és que sa gent voti, per açò sa meva campanya és sempre aquesta: «anar a votar». Ara ja no em deixen aferrar cartells a ses parets velles i a qualque tanca buida, fa vuit anys em van envelar una multa, per açò els pos sempre a sa paret de sa cotxeria, com que és meua ningú no em pot dir res.
- I on té sa cotxeria, hi aniria a fer una fotografia?
- A sa sortida des camí de la Trinitat. No hi passa ningú mai, però a jo ja em serveix.
- Tal vegada li agradaria que fos obligació votar a les eleccions.
- Hi he pensat moltes vegades, així podria reposar un poc, que ja són vuitanta anys. Sa gent estaria obligada a decidir-se per un o altre, o a votar en blanc, o a posar un sobre buit, o donar un vot nul, tot és bo abans que quedar-se a casa. Però no crec que jo ho vegi, em fa por que aquesta sigui sa meva darrera campanya.
