Gabriel Subirats04/05/23 4:00
TW

Ja fa uns anys que aquesta consigna cada vegada em roda més pel cap en la mesura que quatre premisses es mostren amb més evidència. En primer lloc, és innegable que tots els àmbits i aspectes de les nostres vides se'ns presenten, vulguem o no, sota els paràmetres d'una o d'altra formulació econòmica. En segon terme, convé que ens acostumem a veure el concepte «economia de mercat» més com un mite que una realitat, i és que, l'any 2020 i per primera vegada, el pes del sector públic en les economies de la zona euro va superar el privat. La tercera, derivada de l'anterior, bona part de l'entramat públic sobre l'economia pivota sobre un pilar del qual sembla que ningú en vol sentir parlar: el deute. Finalment, convivim en el si d'un univers normatiu, espès i inabastable, en què és impossible fer complir allò a què ens hem obligat quan no sigui canviat pel govern de torn.

Noticias relacionadas
Gabriel Subirats

(Dis)correcció de final d'any

Más noticias relacionadas

Una de les moltes conclusions que se'n pot extraure d'aquests anunciats és que no sabem trobar solucions que no passin pel guió impost-subvenció (esquema que evoca l'aprenentatge per associació de Pàvlov, salivació inclosa). Que un 65 per cent de la despesa pública sigui dedicada a salut, educació i protecció social podria ser un consol; ara bé, que més sector públic suposi més desigualtat social no és sostenible o, si tant vols, inadmissible. A més, malmetem la terra de tal manera que, si arribés el dia inhabitable, al capdavall, encara no ho hauríem pagat tot.

Per tant, si les societats s'enfronten als mateixos problemes, però cada cultura els resol a la seva manera, el caixó d'eines escollit no és el del nostre ofici. Sense renúncies i conformitats no ens en sortirem. Per aquest viatge haurem de superar el principi que més domina les nostres decisions —«Vull que em canviï la vida, però sense renunciar a res»— i exigir una gestió més eficient dels ajuts públics amb criteris més equitables i que mirin pel retorn productiu o la millora econòmica.