Es Col·legi d'Arquitectes, promotors i constructors fa estona que demana a s'Ajuntament de Ciutadella que ets àtics tenguin consideració de vivenda independent, però aquesta opció ha estat refusada sistemàticament pes consistori ciutadellenc. Es PTI permet planta baixa més tres altures a Ciutadella i a Mahó, i planta baixa més dues altures en ets altres municipis de s'illa. Quin és es problema? Que es PGOU de Ciutadella encara és més restrictiu, i només permet dues altures per damunt de planta baixa, fet que fa que s'acabi aplicant sa norma més restrictiva.
Es tinent d'alcaldia i regidor d'urbanisme, José López, reconeix que permetre una planta més per amunt a Ciutadella abarataria es cost de sa vivenda, però diu que açò implicaria més inversió pública per respondre a ses necessitats derivades d'una major densitat de població. És a dir, que s'esquerra s'estima més que Ciutadella no cresqui en població per evitar més inversió pública quan s'Ajuntament té superàvit i no ha davallat ni un impost en vuit anys. En canvi, a diferència de sa política des no i de sa prohibició a Ciutadella, s'Ajuntament d'Alaior de José Luis Benejam aposta per tres altures i major densitat de població per abaratir es cost de sa vivenda i des lloguer en benefici de tots es ciutadans alaiorencs. Encara que es súper PTI actual, clar, no els ho permet.
Segons es càlcul realitzat per un promotor, sa limitació des PGOU de prohibir considerar ets àtics com a vivenda independent, i augmentar planta baixa i tres altures a Ciutadella suposa un encariment de 25.000€ per vivenda. Ademés que açò agrava es problema de s'habitatge a ponent, on ni s'Ajuntament ni es Consell han mogut un dit en vuit anys per crear habitatges de protecció oficials.
Perquè es preus de compraventa de sa vivenda i des lloguer davallin —a Menorca i a qualsevol banda del món—, davant una demanda tan potent com s'actual és imprescindible augmentar s'oferta. I per açò hi ha diverses opcions:
Modificar es PGOU i es PTI, permetent construir més altures que ses actuals, que s'han demostrat totalment insuficients.
Permetre i incentivar sa divisió de grans habitatges en pisos més petits.
Permetre i incentivar sa conversió de locals (plantes baixes) en vivendes.
Gràcies a s'obsessió de s'esquerra per prohibir-ho tot, un pis a Menorca costa 25.000€ més que a fora. ¿Aquest és es ‘progrés' que hem aconseguit en matèria d'habitatge en vuit anys de governs socialcatalanistes? I ja no en parlem des lloguers que hem de pagar es menorquins, cada vegada més semblants as preus altíssims de Palma o Eivissa.
Es menorquins necessitam una Administració ràpida i eficient que posi ajudes i no traves per solucionar un problema de primer orde com és sa vivenda. Just el contrari de lo que fan es governants que s'autodenominen ‘progressistes', però que seran recordats per haver aconseguit es preus d'habitatge més cars de sa història gràcies a ses seues prohibicions i obsessions ideològiques en matèria urbanística. Quin progrés, al·lots!
