As bestas…

Es d'aquelles cintes que et ressonen un temps quan ja s'ha acabat el metratge (malgrat potser és una mica extens en el darrer tram). D'aquelles històries que et fan pensar i establir paral·lelismes i significats. Luis Zahera construeix un personatge estratosfèric i esfereïdor a parts iguals. De tan creïble fa por! Una vertadera bèstia capaç de qualsevol cosa empès pel seu odi i les seves conviccions primàries, no gens modelades per la cultura de la seva època.  Bestial! (Valgui la redundància).

Noticias relacionadas

Respectar sa marina

Más noticias relacionadas

Coincidint amb aquest visionament, arribava ahir l'esperpèntica moció de censura de Vox (crònica d'un fracàs anunciat), amb el no menys esperpèntic Tamames encapçalant-la, un ninot de pedaç emprat per Abascal per ocupar el Congrés amb el discurs ultradretà, que s'emporta per endavant qualsevol vestigi de civilització.   

I no he pogut evitar fer una translació entre aquelles «bestas» i les altres que han envaït la màxima institució democràtica amb el seu discurs xenòfob, homòfob, antisocial, negacionista i troglodita. Disposats a qualsevol bogeria per imposar un model de segles enrere. Talment com «As bestas» de Sorogoyen…