Fins fa poc creies que açò d'internet, xerxes socials, videojocs, pantalletes, ciberespai, realitat virtual -ara metavers- i altres coses així, mos havien impactat i havien creat múltiples addictes a la nostra generació per la novetat que suposava, perquè mos havia enganxat a una edat determinada propensa a les dependències, perquè en pocs anys havíem experimentat canvis brutals que ens havien captivat (a alguns més que a d'altres, com en tot).
Pensaves que es tractava de l'impacte que produeix sobretot en els joves una novetat poderosament enlluernadora amb un seductor desplegament d'imatges i sons, i que les generacions posteriors, que ja neixerien amb aquests noves tecnologies com a cosa normal, no patirien aquesta obsessió, sinó que seria un aspecte més de la seva vida, com és per a noltros el telèfon, la televisió o el cotxo.
Idò, es veu que no, que cada vegada hi ha més addictes a la pantalla i que no disminueix la dependència, patologia, o el que sigui. A diari surten als mitjans testimonis de pares i declaracions d'especialistes sobre els conflictes que generen en les llars i ambients educatius l'addicció a les pantalles, i les conseqüències que pot generar l'abús i depèndencia digital dels joves.
No, sembla que no passarà com amb altres innovacions tecnològiques, que han arribat a un ús ‘normal' amb el temps. I així com hi ha hagut persones que no van saber què era la pau, que van néixer, viure i morir estant sempre en estat de guerra, sembla que si no es posa remei hi haurà generacions que passaran per la vida sense conèixer pràcticament més realitat que el metavers.
hvacui.blogspot.com
