Pares, mares, avis i àvies

«No sé què faríem sense ells. M'han ajudat des que vaig incorporar-me a la feina». «Se'ls queden totes aquelles hores que no puc conciliar, i durant les vacances escolars. Com a inconvenient, que quan van a ca seva, fan el que volen».   

«Els vull sempre que faci falta. Em fan reviure la infantesa, i és la manera que puguem aprofitar-los. Abans, només venien de visita una vegada a la setmana. Fem tot allò que no vam poder fer amb els fills».

Noticias relacionadas

De les il·lusions a les transaccions

Más noticias relacionadas

Els canvis de tipus de famílies ha generat distints models d'avi i d'àvia que tenim a la nostra societat. N'hi ha que fan de cuidadors, n'hi ha que són prou esclaus, i n'hi ha també que saben dir que no, que s'ofereixen en cas d'emergència, però que declinen la rigidesa d'uns horaris establerts.

Les bases d'aquesta relació familiar haurien de ser els valors, i no les necessitats. I quan més clares estiguin les normes i la comunicació de totes les persones implicades, millor. Massa vegades, es confonen els papers de tothom.

La responsabilitat de l'educació és dels qui els ha tingut. Exercir-la quan toca estalvia problemes majors.