A l'hora d'analitzar els comportaments de les persones que es donen ara, i també al llarg de la història, és imprescindible, primer, vigilar els prejudicis o idees que un té interioritzades, perquè poden distorsionar les interpretacions del per què la gent fa el que fa i el que va fer en el passat, i, segon, assumir modestament que tal vegada un només arribarà a conèixer un poc la gent des d'una determinada perspectiva, és a dir, que només podrà saber des d'un color, la disciplina des de la qual examina les coses, sigui la ciència de l'economia, la psicologia o la sociologia, i no des de la transparència més absoluta.
VIVIM EN UNA SOCIETAT ressentida i la gent està crispada. En parlen les darreres enquestes, els resultats de les quals fetes a fillets i adolescents són especialment alarmants. El 75 per cent dels nens i el 61 per cent dels joves (de 15 a 25 anys) pensen que el futur és aterrador. El suïcidi s'ha convertit en la primera causa de mort entre els joves. L'angoixa prové de molts costats. Les notícies que dona la ciència cada dia sobre el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat són preocupants. Però també ho són d'alarmants les dades sociolaborals i econòmiques: atur, precarietat laboral, problemes d'accés a la vivenda...
Però mentre una part de la població es deprimeix, una altra, es posa a crispar de manera apassionada, com fa Vox. Pels que pensen la història en termes estrictament econòmics, Vox no existiria si l'economia anés bé. Potser tenen raó, però vist que la gent vota a partits que són contraris als seus propis interessos, cal reconèixer que passions i interessos tenen vides autònomes. Tal vegada Vox té i tindrà recorregut independentment de l'estat de l'economia perquè el que el mouen són valors i passions no estrictament materials.
SIGUI COM SIGUI, a mi el que em preocupa és que mentre molts viuen en estat d'incendi, els partits polítics, uns més que altres, naturalment, no han vist encara la necessitat d'assumir un ritme de resolució de conflictes parell al dels focs que vivim. Vaig assenyalar fa uns mesos en un article que els polítics haurien d'assimilar l'ètica de la medicina, és a dir, de fer tots els esforços possibles per curar i, si no hi ha remeis coneguts pels problemes, com a mínim no fer més mal i explicar les raons. Hauria d'haver afegit que també haurien de fer-se seva l'ètica dels bombers pel qual tot minut d'entreteniment pot suposar la mort de persones.
¿Com s'ha de sentir aquella família que cerca una vivenda de lloguer a un preu que no li representi el 60 per cent de la seva renda quan llegeix que l'Ibavi encara no ha llogat set dels vuit pisos que va expropiar temporalment el Govern balear perquè encara no ha aconseguit posar-los a punt?
QUE L'ADMINISTRACIÓ sigui lenta és desesperant, però encara és molt més desesperant veure que cap formació política no hagi vist que no anem bé amb aquests ritmes de feina. No es pot deixar a la gent abandonada d'aquesta manera, no anem bé deixant a cada passa gent indefensa i que no es sent representada.
