Els fills de la crisi

En conclusió, dels prop de 15 anys que té la meva filla, n'ha viscut uns 10 en crisi. Dues terceres parts de la seva vida. Una situació molt diferent de la que hem viscut les persones de la meva generació, que amb 40-45 anys, a part de les tres citades, n'hem viscudes un parell més: una entre els 70 i principis dels 80; i la de principis dels anys 90.

Noticias relacionadas

Ecojetas, comegambas y feminazis

Más noticias relacionadas

Les crisis abans eren cícliques. Més o manco cada 15 anys n'hi havia una. Semblava que el mateix sistema necessitava fer net, per arrencar de nou.

Ara, en un món hiperglobalitzat i interdependent, les crisis han deixat de ser cícliques i sembla que en pot explotar en qualsevol moment, en funció del que pugui passar a un lloc remot, en principi sense cap mena de relació amb noltros.

No només són més freqüents  les crisis econòmiques, sinó que també sembla que duren manco. Per exemple, de la greu crisi de la covid, on l'economia es desplomà a una velocitat vertiginosa, ens en vam sortir molt ràpidament, evidentment amb conseqüències, que encara paguem. I dels efectes econòmics i energètics de la guerra d'Ucraïna, tot fa pensar que si s'acaba el conflicte militar o s'estabilitza, serà prest que la situació tornarà a la normalitat fins que vengui una altra crisi, i una altra... fins que la més amenaçant de totes les crisis, la climàtica, acabi explotant.