El món cada vegada es més complex i tenim més reptes a superar com a humanitat. Per això és bo poder escoltar de tant en tant persones que, per la seva trajectòria i experiència viscuda, tenen aquella facilitat d'interpretar el que està passant de manera fàcil i planera com si tinguessin la bola del món al palmell de les seves mans i allò fos gairebé un joc.
El mes de maig vam tenir Javier Solana al Museu de Menorca convidat per la Fundació Rubió Tudurí i va poder donar-nos les primeres claus del que estava passant a Ucraïna, per haver practicat una diplomàcia de baix nivell per atacar un problema que s'havia acabat enquistant.
La setmana passada vam tenir Jorge Dezcallar, que va venir a presentar el seu darrer llibre a l'Ateneu i va compartir taula amb els socis del Cercle d'Economia. El diplomàtic mallorquí alertava dels perills globals i posava l'accent en el desencís de les persones, però no només a nivell de societat, sinó a nivell de països, sentenciant la paradoxa d'estar vivint en un sistema polític que predica la igualtat, però en canvi té un sistema econòmic que promou la desigualtat. Apel·lava a capgirar aquesta situació fent pinya davant dels reptes perquè l'única solució era mantenir-nos units, no separats.
Europa té actualment el 20 per cent del PIB mundial però d'aquí a 15 anys, afirmava Dezcallar, tindrà el 10 per cent d'aquest Producte Interior Brut i amb aquestes xifres, no podrem mantenir la despesa social. Nosaltres que som l'enveja per tenir les millors carreteres, la millor sanitat, les millors infraestructures, serà difícil mantenir-les si baixa el nostre nivell de vida. Hem d'unir-nos per poder superar aquesta situació o acabarem sent irrellevants en el tauler mundial.
