Manca mig any per les eleccions municipals i autonòmiques i un any per les generals. És a dir, res, políticament parlant. I malgrat que encara no s'han fet públic molts dels noms dels candidats, sí que estan clar les llistes que es presentaran. Totes manco les del món de Podem, Esquerra Unida, Més País... és a dir l'esquerra alternativa al PSOE i al sobiranisme.
I per si no era evident surt el líder a l'ombra de Podem, l'exvicepresident Iglesias per manifestar-ho i arremetre contra la que ell mateix va anomenar com a candidata per les generals de tot aquest conglomerat, Yolanda Díaz.
Descartada la marca de Sumar de Díaz per les eleccions de maig, sembla clar que es presentaran com a Unides Podem. El partit de Podem s'ha avançat i ja ha fet les primàries per triar els caps de llista al Consell i al Parlament, sota la mirada d'Esquerra Unida, que s'entén que negociarà i poder dir alguna cosa amb açò de les llistes.
A escala nacional, la cosa està més bruta. Yolanda està disposada a tirar endavant amb la marca Sumar, conscient de la bona acceptació que té, d'una gestió amb més llums que ombres i, per tant, amb un potencial enorme. No obstant açò, Podem no es vol diluir en un projecte personalista, ja que té por a perdre el pes aconseguit fins ara.
A Menorca, quant a les generals, decidit que els sobiranistes de Més van a totes per aconseguir ser el Teruel Existe de Balears en el Congrés, queda el dubte de la llista menorquina del Senat, encara que si es tenen en compte les darreres experiències tot apunta que cada partit anirà a la seva.
Molts electors menorquins d'esquerra sense militància deambulen entre aquests dos mons, el sobiranista i el d'Unides Podem. I aquests darrers haurien de ser conscients que si realment volen o bé mantenir el pes obtingut fins ara o bé volen sumar tota l'esquerra hauran d'acabar amb la indefinició, amb les baralles internes i arribar acords entre polítics ideològicament pràcticament idèntics. Si no, ni sumaran ni seran referents de res.
