La vida d'un polític/a no té quietud. Quan menys s'ho espera, li apareix un tema que fa rampa, com per exemple la gestió de residus des Milà. Però més enllà de qui paga per la incineració, d'omplir titulars, o de fer-ne debat en un plenari, a la ciutadania no l'importa gens. Almenys, quotidianament, no n'he sentit gaire comentaris.
Dies més tard, quan es coneix que l'empresa adjudicatària de Maó ens lliurarà a cada vivenda recipients per als residus amb xip inclòs, no es ralla d'altra cosa. El model de recollida porta a porta consisteix en deixar els residus separats per fraccions (orgànica, paper i cartró, rebuig i vidre) davant el portal el dia que pertoca segons un calendari de recollida. Ens implantaran el servei de manera gradual, ens faran campanyes informatives i es preveu que es posarà en marxa el mes de febrer de 2023. Mala data, a poques setmanes de les eleccions.
Està clar que s'imposa la necessitat d'introduir un sistema molt més efectiu que l'actual, en general poc col·laboratiu. Ara bé, s'ha de contar quin ús se'n farà del xip, i si s'aplicarà el principi de qui contamina paga, és a dir, el que generi més residus, pagui més, perquè ben podria ser que açò acabi produint una taxa de fems.
I per aconseguir una ciutadania implicada, cal tornar al principi, i explicar pas a pas i amb minuciós detall, què succeirà en la recollida, durant el viatge cap a l'abocador, i del tractament posterior que se'n farà de cada cosa.
