L'Ajuntament de Maó ha aconseguit situar el problema de l'aigua en el focus del debat públic aquest estiu. Fa anys que cerca algú que l'ajudi a finançar la millora de la depuradora que comparteix amb Es Castell perquè l'aigua residual purificada pugui ser reutilitzada en tost de llençada al mar. Però la resposta que ha donat fins ara el Govern, com a màxim responsable de les depuradores i cobrador del cànon de l'aigua, no pot ser més decebedora.
El projecte va ser descartat en la selecció de l'Impost del Turisme Sostenible (quan l'ecotaxa encara era digna del seu nom) i tampoc no figura en la planificació d'obres hidràuliques de Balears. El conseller de Medi Ambient, Miquel Mir, va ser interrogat per la qüestió l'any 2019 al Parlament i la resposta va ser que la depuradora de Maó i Es Castell ja complia amb l'objectiu de reutilització des del moment que enviava una part de l'aigua per refrigerar la central d'Endesa. Quins nassos.
Els usos urbans, que inclouen el gruix de la demanda turística, suposen el 63 per cent del consum d'aigua a Menorca, amb Ciutadella al capdavant. Allà, però, tenen el consol de la dessaladora que evita massacrar els aqüífers. A la zona de Llevant, en canvi, no hi ha cap alternativa als pous. El PP ha rescatat la proposta de fer una dessaladora a Maó i l'esquerra ha posat el crit al cel. Ometen que aquesta obra, juntament amb la connexió de la planta de Ciutadella a tot Menorca, ha figurat durant anys al Pla Hidrològic i no s'ha fet.
Arribats a aquest punt, Susana Mora proposa assolir un «gran pacte per l'aigua» per definir les inversions que fan falta. La música sona bé, però fa set anys que els socialistes governen a la Plaça Biosfera i al Consolat de Mar. El que es necessita són actuacions ja. I si la solució implica fer aprofitable l'aigua depurada, que Maó i Es Castell rebin els fons que han de mester, sense més demores, per fer realitat el seu projecte.
