Enguany s'han complert vint anys del concurs de més èxit a la televisió mundial, adaptat a Espanya amb el nom de «¿Quién quiere ser millonario?». És difícil no recordar la tensió del concursant, assegut al centre del plató, a mesura que les preguntes s'anaven complicant. Quan el pobre ja no sabia per on tirar se li oferia una sortida d'emergència: consultar l'opinió del públic per ajudar-lo a triar la resposta correcta. El final ja se'l poden imaginar.
Joana Gomila, batlessa de Ciutadella, ha ressuscitat la Junta Municipal de Sant Joan per convertir-la en el seu particular comodín del público i així diluir la responsabilitat en la presa de decisions sobre la festa. El ple de dijous va aprovar-ne el reglament definitiu i tots els temes a debatre (des de la massificació fins a la participació de la dona, passant per l'organització d'actes alternatius) hauran de passar primer pel sedàs d'uns senyors i senyores que, tret dels grups municipals, no ha triat ningú.
Diuen que la Junta serà consultiva i no vinculant, només faltaria, però de moment ja aconseguim estar ocupats en el debat fins a les pròximes eleccions. La por a prendre decisions del govern de Ciutadella és digne d'estudi. La recerca del consens i la participació pot servir com argument durant un temps, però no eternament. A banda de Sant Joan, el cas de la Plaça des Born és paradigmàtic, però podríem seguir amb la paràlisi del nou Pla General, el retard del projecte de La Pau, el bloqueig de l'ampliació del polígon, la manca de zona de serveis a Son Blanc...
Mentrestant l'oposició ha decidit instal·lar-se en el populisme santjoaner demanant mesures com crear un passi vip per a residents. A veure com explicam a la gent de fora que volem seguir fent el negoci amb el transport, l'allotjament i la venda d'alcohol, però a l'hora de la veritat ens molesten per poder veure a primera fila el primer toc.
