El dilema entre l'OTAN i la vivenda

L'equip de la ministra Margarita Robles no s'ha mogut un mil·límetre del previst i el terreny en qüestió torna a sortir a subhasta. Aquesta vegada en demanen 1,5 milions d'euros, a veure si algun promotor passa per caixa. L'Ajuntament ja ha dit que no intentarà comprar-lo. Llàstima que aquesta vegada el calaix de sastre que és l'ecotaxa no hagi vingut al rescat. Els pisos privats que s'han fet just al costat es venen entre 250.000 i 350.000 euros. S'ha de tenir un bon sou -per exemple de polític- per comprar-ne un.

Noticias relacionadas

Limitar no és ofegar

Más noticias relacionadas

Potser és que toca finançar l'augment en la despesa militar que el president Pedro Sánchez ha anunciat després de la cimera de l'OTAN a Madrid. Ha passat de demanar la supressió del Ministeri de Defensa quan era «simplemente Pedro» a alinear-se amb les tesis que mantenia Donald Trump fa uns anys, quan bona part d'Europa se li va tirar al coll per reclamar als seus socis més doblers públics per als exèrcits.

Realment s'han d'esprémer les neurones per entendre que el Ministeri de l'Habitatge, l'Ibavi o l'Ajuntament de Maó hagin de pagar per un terreny que ja és públic si hi volen fer vivenda social. El Consell ja va passar per l'aro fa un any quan va desemborsar 850.000 euros per comprar les bateries militars de Favàritx. Són les regles d'un joc que cap govern ha estat disposat a canviar.

Mentrestant, ens conformam premiant concursos d'idees que dibuixen una Esplanada idíl·lica sense les residències militars, advertint, ja des del principi, que aconseguir una cosa així pot tardar anys... o segles.