Fins als anys 60 del segle passat, als pobles, els al·lots encara solien jugar enmig dels carrers. De tant en tant, passava un carro, poques vegades un cotxe. ‘Alerta amb ses bicicletes', avisaven les àvies. Tenir una ‘velo' («velocípede») era ideal per als joves, que amb ella es podien desplaçar amb rapidesa. Avui també es veuen per algunes places dures –pels carrers no, que el tràfic no ho permet– o a parcs amb instal·lacions esportives fillets i filletes jugant hores i hores sota un sol de justícia. No tenen gaire alternatives. Els pares treballen al sector serveis fins a la matinada; els fills, gairebé abandonats. Per temps hi va haver qualque organisme (algunes entitats d'Església, per exemple) que s'encarregava de muntar colònies, practicava l'excursionisme i activitats de lleure. Avui també n'hi ha, però, amb els grans canvis socials les institucions públiques no hi donen abast. Cal que hi dediquin més recursos, instal·lacions, formació de monitors, etc. Aquesta atenció pública és una manera més, i no poc important, de lluitar contra les desigualtats, que no deixen de créixer. Pensem en les oportunitats que s'ofereixen, pagant quantioses matrícules, als al·lots de casa bona: estatges a l'estranger, aprenentatge d'idiomes, escoles esportives, etc. L'esquerda social comença en aquestes edats joves.
De rebot
Jugar al carrer
23/06/22 3:59
También en Opinión
- Una inspección privada descubre otra gran roca a punto de caer desde el acantilado del puerto de Maó
- Antonio Gomila, la historia de éxito empresarial que se inició con un préstamo de 25.000 pesetas
- Joan Pons Torres cancela la conferencia ‘En defensa de Mahón’ el día después de su anuncio
- Las reacciones a la muerte del empresario menorquín Antonio Gomila: «Lo que logró es irrepetible»
- Fallece el empresario Antonio Gomila, el hombre que puso en pie la mayor constructora de Menorca