Fins als anys 60 del segle passat, als pobles, els al·lots encara solien jugar enmig dels carrers. De tant en tant, passava un carro, poques vegades un cotxe. ‘Alerta amb ses bicicletes’, avisaven les àvies. Tenir una ‘velo’ («velocípede») era ideal per als joves, que amb ella es podien desplaçar amb rapidesa. Avui també es veuen per algunes places dures –pels carrers no, que el tràfic no ho permet– o a parcs amb instal·lacions esportives fillets i filletes jugant hores i hores sota un sol de justícia. No tenen gaire alternatives. Els pares treballen al sector serveis fins a la matinada; els fills, gairebé abandonats. Per temps hi va haver qualque organisme (algunes entitats d’Església, per exemple) que s’encarregava de muntar colònies, practicava l’excursionisme i activitats de lleure. Avui també n’hi ha, però, amb els grans canvis socials les institucions públiques no hi donen abast. Cal que hi dediquin més recursos, instal·lacions, formació de monitors, etc. Aquesta atenció pública és una manera més, i no poc important, de lluitar contra les desigualtats, que no deixen de créixer. Pensem en les oportunitats que s’ofereixen, pagant quantioses matrícules, als al·lots de casa bona: estatges a l’estranger, aprenentatge d’idiomes, escoles esportives, etc. L’esquerda social comença en aquestes edats joves.
De rebot
Jugar al carrer
23/06/22 3:59
También en Opinión
- Menorca gana tres banderas azules este año: estos son los lugares dónde ondeará
- ‘Balconing’ de un joven ebrio en el Arenal d’en Castell
- Una tintorera de más de dos metros obliga a cerrar la playa del Arenal d'en Castell
- El tercer intento de reflotar el American Bar de Maó
- Sufre una indisposición y choca contra un árbol en Ciutadella