El conte de Robin Hood al revés

Sembla, però, que dir les coses clares et converteix en extremista per a segons qui. Davant un escenari insostenible per al consumidor, el govern de Pedro Sánchez va decidir que en tost de baixar la pressió fiscal sobre la benzina aplicaria una bonificació amb càrrec als pressupostos públics per a tot aquell que carrega el dipòsit en el territori nacional, sigui ric o pobre, resident o turista. La paradoxa és que, per exemple, un mileurista sense cotxe acaba finançant amb els seus impostos la càrrega d'un dipòsit d'un totterreny que mai no es podrà permetre o el d'una embarcació d'esbarjo, així com el petroli de qui té calefacció central a casa. El mateix passa amb els turistes que lloguen un cotxe per fer les seves excursions. Només a les Balears es calcula que aquest subsidi per als clients del rent a car ens costarà vuit milions d'euros.

Si aquesta és la forma que tenen el PSOE i Unides Podem d'entendre la fiscalitat progressiva farien bé de deixar de presumir de ser el govern «més progressista de la història». Si la idea hagués estat del govern de Díaz Ayuso a Madrid, no vull ni imaginar el que estarien dient tots aquells que avui callen.

Des dels 400 euros per persona que Zapatero va tornar a tots els contribuents en l'IRPF de l'any 2008, fossin rics o pobres, no havíem vist una mesura tributària tan regressiva.