En analitzar la història d'Espanya, superant, és clar, aquella etapa d'adoctrinament escolar planificada i exposada amb píndoles a l'Enciclopèdia Álvarez (al servei del Magisterio Español), es pot comprovar l'existència d'unes constants obsessives. Una és la catalanofòbia, barreja de por a la condició capdavantera progressista dels catalans en etapes cap a la modernitat i una necessitat compulsiva de tenir-nos junyits i sotmesos com a poble, que, a més, no vol abandonar la seva llengua (‘dialecto provincial inservible') per abraçar l'espanyola, sens dubte universal i profitosa: «Los catalanes son aficionados a su patria, con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón,y solamente hablar su lengua nativa. [...] No se deben elegir medios flacos y menos eficaces, sino los más robustos y seguros, borrándoles de la memoria a los Cathalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas constitucions, usáticos, fueros y costumbres. [...] Aquel grande orgullo está abatido [...] por la fuerza de las armas». Aquestes recomanacions a Felip V per part del Consejo de Castilla, el 13 de juny de 1715, expressen uns propòsits inequívocs. Centenars de reials ordres, lleis, decrets i altres disposicions politicoadministratives corroboren una persecució, que no cessa amb règims autoritaris o més o manco liberals, amb dictadures o períodes de presumpta democràcia.
De rebot
La nació que els fa més nosa
26/05/22 3:59
También en Opinión
- Detenida madre e hija por agresión y daños a otra mujer en un bar de Ciutadella
- Ciutadella abrirá a las visitas el túnel de la Guerra Civil que conecta la Catedral con la Plaça Nova
- Que vecinos de Punta Prima estén tan sorprendidos porque la única iluminación...
- Joan Pons Torres (PP): «Menorca no se puede parar porque un señor se ha ido a Sri Lanka»
- Paraules menorquines desaparegudes o en risc de desaparèixer