En analitzar la història d'Espanya, superant, és clar, aquella etapa d'adoctrinament escolar planificada i exposada amb píndoles a l'Enciclopèdia Álvarez (al servei del Magisterio Español), es pot comprovar l'existència d'unes constants obsessives. Una és la catalanofòbia, barreja de por a la condició capdavantera progressista dels catalans en etapes cap a la modernitat i una necessitat compulsiva de tenir-nos junyits i sotmesos com a poble, que, a més, no vol abandonar la seva llengua (‘dialecto provincial inservible') per abraçar l'espanyola, sens dubte universal i profitosa: «Los catalanes son aficionados a su patria, con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón,y solamente hablar su lengua nativa. [...] No se deben elegir medios flacos y menos eficaces, sino los más robustos y seguros, borrándoles de la memoria a los Cathalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas constitucions, usáticos, fueros y costumbres. [...] Aquel grande orgullo está abatido [...] por la fuerza de las armas». Aquestes recomanacions a Felip V per part del Consejo de Castilla, el 13 de juny de 1715, expressen uns propòsits inequívocs. Centenars de reials ordres, lleis, decrets i altres disposicions politicoadministratives corroboren una persecució, que no cessa amb règims autoritaris o més o manco liberals, amb dictadures o períodes de presumpta democràcia.
De rebot
La nació que els fa més nosa
26/05/22 3:59
También en Opinión
- El cáncer de hígado puede desarrollarse por varios factores: el alcohol no es el más determinante
- Un restaurante de Menorca, entre los 100 mejores de España
- La Guardia Civil, sin lanchas para vigilar Menorca, podrá usar las nuevas barcas del Govern
- Residentes que viven en urbanizaciones de Menorca todo el año: «No lo cambio por nada»
- El Hospital Mateu Orfila crea un jardín terapéutico para pacientes psiquiátricos