Durant una sessió de control al govern, el portaveu d'Esquerra Republicana al Congrés, Gabriel Rufián, reflexionava així sobre l'auge de l'extrema dreta: «A l'esquerra no ens entén ningú, parlam del que no interessa: hem de deixar de militar exclusivament en la moral i fer-ho també en la utilitat». Deixant de banda que ja s'hauria pogut aplicar aquesta màxima els anys que el seu partit ha estat enredant amb la independència, el cert és que no li falta raó quan posa el focus en el risc de deixar a Vox l'exclusiva en la defensa de certes preocupacions de la gent.
Un moviment polític incapaç de detectar els problemes reals del votant té els dies comptats. Que li ho diguin sinó als partits tradicionals francesos després del fracàs a les darreres eleccions presidencials. No sé si a Espanya arribarem mai a tenir una Marine Le Pen amb més del 40 per cent dels vots, però de moment el partit populista de Santiago Abascal encara no ha tocat el seu sostre electoral.
L'esquerra ha preferit fins ara ignorar aquest risc o simplement pensa que pot sortir beneficiada d'una major polarització del debat, però qui sembla haver pres nota és el nou líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que ha decidit enterrar la dialèctica estèril del seu predecessor i aposta per recuperar vots a través de propostes que afronten dificultats reals com la inflació i enterrar els anys del «no és no» en les relacions amb el PSOE. Algú haurà de trencar el gel.
Si miram les notícies més llegides la setmana passada al digital Menorca.info trobarem la detenció amb poques hores de diferència de dos lladres reincidents que, una vegada i una altra, són posats en llibertat i tornen a delinquir. Endurir la legislació en aquests casos, igual que evitar la impunitat dels okupes de vivendes, és un sentit majoritari que no s'escolta des del poder. Un exemple més del perill que suposa deixar les reivindicacions de sentit comú en mans dels extremistes.
