D'ençà des mes de febrer, s'associació Profesores Libres de Ingeniería Social (PLIS) y Societat Civil Balear (SCB) han duit endavant una campanya informativa a ses portes de ses escoles de Mallorca per informar a ses famílies de s'obligació que tenen es centres escolars d'impartir almanco es 25% de s'horari lectiu en castellà. I almanco en una àrea o assignatura troncal. Es resultats d'aquesta revolucionària campanya pes drets lingüístics des fillets no s'han fet esperar: fins a 120 famílies han exigit formalment an es directors d'escoles de Balears es seu dret a que s'impartesqui almanco es 25% en llengua castellana. I possiblement hagin estat més que ho hagin exigit directament sense informar a PLIS i SCB.
Actualment, hi ha reclamacions que es troben en una primera fase de sol·licitud davant es directors des centres escolars, però d'altres ja estan en una segona fase de recurs d'alçada davant sa Conselleria d'Educació. Poca broma. I és que d'acord amb sa doctrina des Tribunals Suprem i Constitucional, s'ensenyança monolingüe en català que pateixen ses famílies de Balears és il·legal. No només mos imposen un estàndard barceloní que està causant un genocidi lingüístic contra es nostro balear, sinó que damunt mos neguen es dret constitucional a estudiar en llengua espanyola.
NO HEM DE PERDRE de vista que es passat mes de març es conseller d'educació Martí March va reconèixer que es fet d'ometre es castellà com a idioma vehicular a sa nova llei d'educació balear no era més que una qüestió simbòlica, i que sa veritat és que sa vehicularitat des català i es castellà és competència des Tribunal Constitucional, que ja ha deixat ben clar que ses dues llengües oficials són vehiculars. Per tant, serà responsabilitat directa i exclusiva des directors de ses escoles vetlar perquè es seus projectes lingüístics de centre complesquin sa jurisprudència des Tribunal Suprem i des Tribunal Constitucional que diu que s'ha d'impartir almanco es 25% d'hores lectives en castellà i en almanco una assignatura troncal ademés de sa de llengua castellana. De lo contrari, s'haurien d'enfrontar amb sa Justícia i amb unes més que possibles penes o sancions considerables. Tot per no voler reconèixer es dret des fillets a estudiar —un poquet!— també en castellà. ¿No val la pena tal disbarat, o sí?
VEUREM QUÈ CONTESTEN es directors de ses escoles a n'aquestes 120 famílies de valents que han exigit es seu dret a estudiar (també) en castellà. Es reconeixement des dret des fillets balears a estudiar en balear i no en barceloní segueix sent una assignatura pendent. Però sense dubte, açò serà una primera gran victòria per sa llibertat lingüística a ses escoles de Balears. Una victòria que haurem d'agrair a n'aquestes famílies, i molt especialment a un sector minoritari de professors que, tinguent en contra a molts des seus companys i superiors, han decidit passar a s'acció per erradicar sa política i sa injustícia de ses aules.
