Som un destí extraordinari, fins i tot el Ministeri ens felicita per les previsions turístiques respecte d'altres indrets nacionals. La temporada, que preveu un 40 per cent més de seients aeris que el 2019, guaita optimista. Abril creix, i el maig podem arribar a 200.000 persones més que abans de la pandèmia. Juny i setembre també tindran bones xifres. Despunta el mercat nacional, britànic i francès.
A dalt, vivim talaiòtics, i com a regió europea de la gastronomia. Amb música i diversió a Llatzeret, sentirem l'Ana Torroja, Los Secretos, o Nacha Pop. Nova temporada a la Hauser & Wirth, on l'illa del Rei ha passat d'un punt de trobada per a residents i voluntaris que rehabilitaven l'illot, a ser un referent mundial de l'art contemporani. O l'economia blava, que mostra que la capacitat de càrrega nàutica està saturada.
Les classes se situen per dalt o per baix d'altres classes, i qui digui que ja no s'ha de pensar amb l' alta, mitja o baixa, li rallaria dels preus d'un lloguer o d'un habitatge a Menorca. Del sector agrari. De la inflació desbordada que suma la doble insularitat a la senalla de la compra, i com ho viuen les famílies amb els mateixos salaris.
Sabem reconèixer les dues Menorca?
A «baix» fa mal d'ulls quan es gasten 200.000€ en una sola nit per ser la seu d'uns premis Max que no havíem sentit nomenar fins ara.
No es poden llegir bé els esforços de la societat insular sense aplicar la màxima eficiència de la despesa pública.
