Aquesta setmana hem tingut en el futbol menorquí un cas que sorprèn i crida l'atenció, em refereixo a l'invalidat fitxatge de Pere Vadell. La premsa donava la notícia referint-se al mercadalenc com a nou entrenador del Migjorn i només uns dies després es feia marxa enrere tot informant que la Federació Balear de Futbol havia notificat que la llicència federativa no podia tramitar-se.
Cal remarcar que no hi ha hagut mala fe per part de ningú, en tot cas desconeixement, perquè les traves no venen d'una normativa balear, sinó que el mur en què ha xocat el club verd i blanc és l'Article 162 del Reglament General de la Real Federació Espanyola de Futbol.
Per començar diferents juristes de l'Esport dubten de la seva legalitat en limitar i impedir el dret de tot treballador a fer feina. L'article en qüestió diu que un entrenador amb contracte nacional si ha dirigit encara que sigui només un partit d'un club en la temporada en curs, en cas de dimissió o cessament, ja no podrà fer-ho per un de diferent, ni professional ni aficionat. Aquest article fa referència a tots els tècnics, entrenadors de porters, preparadors físics i entrenadors.
Hi ha excepcions a la norma, com a cas excepcional un tècnic o un entrenador podran fitxar per un segon club, si és filial del mateix club, si no han jugat cap partit de competició oficial. Si el primer club es declara en concurs de creditors, sempre podrà fer-ho en una altra categoria o en un grup diferent si és de la mateixa. Evidentment cap d'aquestes són les circumstàncies del Mercadal.
Són bastants els entrenadors que han estat cessats a l'inici o a mitja temporada i que tot i tenir ofertes, no han pogut seguir exercint la seva professió per culpa d'aquest article injust i desfasat en referència amb el món laboral. Amb aquest pes mort, a més que perds el lloc de feina, et quedes arrestat i no et deixen fer-ne fins a la següent temporada.
En altres esports no s'apliquen impediments ni molt menys prohibicions. Els tècnics i entrenadors l'ACB per exemple, l'endemà mateix de donar per acabat un contracte, poden firmar amb una altra entitat esportiva en la mateixa categoria i en la mateixa competició.
Marcelino, Caparrós, Alcaraz o Carreras, han sigut alguns dels damnificats per aquesta norma. A vegades ens sorprèn que entrenadors amb prestigi se'n vagin a l'estranger o a països exòtics. Caparrós i Alcaraz una vegada cessats, van fer un dribbling al 169 acceptant ofertes en països exòtics per continuar exercint la seva professió.
Així i tot, els tècnics de l'elit reben sucoses liquidacions i poden estar un temps sense entrenar. Molt diferents són les categories amateurs, en què molts entrenadors viuen en precari i per tant necessiten facilitats, no que els posin pals a les rodes per seguir treballant.
Desconec si la Reforma Laboral recentment aprovada afecta aquesta norma, potser haurem d'esperar que qualque afectat/da prengui la decisió de denunciar-ho en els jutjats i que una resolució favorable marqui jurisprudència. Donat que l'assumpte afecta principalment al futbol modest, crec que la solució va per llarg.
