Com era d’esperar, el Ministeri per a la Transició Ecològica ha optat pel silenci quan aquest diari li ha demanat perquè encara no s’ha autoritzat la prohibició d’emprar fueloil a la central tèrmica de Maó. Quatre mesos després que el Govern anunciés la mesura amb la fanfàrria habitual i Endesa hagi fet la petició, el canvi s’ha quedat encallat a Madrid a l’espera, és clar, d’un informe.
De poc ens ha servit tenir una vicepresidenta amb casa a Menorca i un cap de gabinet també menorquí. La nostra Reserva de Biosfera continua essent l’exemple de tot el que no s’ha de fer en matèria energètica, amb una de les centrals més contaminants del país a pocs metres d’una ciutat de 30.000 habitants i un esquema de generació que prioritza el combustible més barat per damunt de qualsevol altre paràmetre. La indignació creix quan comprovam que el fuel que ens cremen davant de casa el pagam després a preu de gas natural quan arriba la factura. Serà la guerra d’Ucraïna el detonant perquè la Unió Europea deixi de perjudicar el consumidor amb regles de joc absurdes?
Els motors dièsel que són el gruix de la producció de la central de Maó van esgotar la seva vida útil l’any 2016 i aquí segueixen sis anys després. Mentrestant, hi ha turbines instal·lades més modernes i eficients que estan infrautilitzades. Ja no és que pensar en una transformació de la planta a hidrogen verd soni a ciència-ficció, és que a tot el que aspiram del «govern més progressista de la història» és que ens deixi emprar gasoil.
Dels cants de sirena del gas natural millor oblidar-se a la vista dels preus desorbitats que està assolint i les aliances que obliga a fer amb dictadors de tota casta. Mentre no siguem capaços de generar la nostra energia, almanco intentem no pagar per combustibles fòssils que ens enverinen l’aire i serveixen per finançar el pitjor de cada casa.
