Centenars de persones van córrer a manifestar-se el passat dijous davant la seu del PP a Madrid per posicionar-se a favor d'Isabel Díaz Ayuso en la guerra oberta, aquell mateix dia, entre la presidenta i la direcció nacional del partit. Amb la informació disponible en aquell moment era impossible que cap dels assistents a la concentració pogués saber si havia existit tràfic d'influències en el contracte públic que va beneficiar el germà de la lideressa popular.
Investigar la comissió no és important per als fans de la presidenta madrilenya, que l'han convertida en màrtir d'aquesta història des del primer minut. Creuen en la seva paraula i punt. Una reacció que ens recorda el perill dels lideratges polítics basats en el populisme. Es digui Puigdemont, Iglesias o Díaz Ayuso. Dirigents que converteixen la crítica en atacs al poble que només ells representen.
Encara avui no tenim més que filtracions interessades que impedeixen saber si el govern de Madrid va actuar de forma legal o simplement amb l'exemplaritat que exigeix el codi ètic del PP. Si ens hem de creure la versió de Pablo Casado, hauríem d'agrair el seu interès per aclarir els fets. El que no quadra és que pinten els intents per contractar una agència de detectius per fer un dossier contra Díaz Ayuso. Volien posar aquesta informació en mans de la Justícia o el que pretenien era tenir munició per frustrar la carrera política de la seva rival? La versió de Díaz Ayuso també és incompleta: no explica quina és la tasca del seu germà per aconseguir les mascaretes i com van oferir-se al seu govern.
En dos anys de pandèmia l'administració ha signat milers de contractes a tot Espanya que, emparats en el procediment d'urgència, han esquivat els controls habituals. Quants de milions s'han perdut pel camí entre empreses xineses, comissionistes i aconseguidors que han fet negoci amb la desgràcia dels altres?
