Constantment, ens veiem en situacions que ens sorprenen, ens atabalen o ens irriten. Un viatger, que tot i escoltar les indicacions d'esperar assegut perquè la sortida de l'avió es farà de manera ordenada, s'alça i agafa la borsa per partir abans que ningú.
Em sol molestar haver de comprar qualsevol cosa per internet que no he pogut trobar a cap establiment proper, i que no sigui una peça especial. En relació, també empipa que no hi hagi més remei que fer-ho perquè aquí és molt més cara.
Vaig a un supermercat a cercar quatre coses per aguantar fins la compra setmanal, i no hi ha manera de que hi hagi taronges. Tant costa la previsió?.
Qualcuns tràmits digitals, els de la Tresoreria General de la Seguretat Social, per exemple, em desesperen. Afegir les companyies que et telefonen constantment, proposant tarifes i descomptes. Mostren incòmodes converses que interrompen quan menys ho esperes.
La falta d'atenció personalitzada dels bancs, dels grans bancs, ni rallar-ne.
Em cruixen els debats estèrils. L'ajuntament de Maó va dedicar 40 minuts a una petició del PP per reprobar les declaracions del Ministre Garzón sobre la qualitat de la carn. La política, cadascuna, s'ha de centrar en les competències pròpies.
Sembla que perdem el nord, el sud, i a l'est guaita una illeta d'or, territori utòpic, cambra de les meravelles. Maó, nomenada millor destinació d'Art del Món 2022?.
Moments que val més abstenir-se, que no vols tenir art ni part.