Enmig de tants casos de covid-19 que no paren de créixer (com aquesta onada, no n’havia vist amb tanta proliferació al meu voltant més immediat), un té la sensació d’estar protagonitzant el paper del malalt imaginari de Molière, l’hipocondríac Argant. Cada vegada que fem un esternut o ens regalima el nas, per no dir quan fem un estossec, els ulls propis i aliens es posen com taronges i pensem que ens ha tocat. La psicosis que comporta anar esquivant la malaltia i alhora, observar-se a un mateix contínuament per si les mosques, fa que el mestre de la comèdia francesa revisqui més que mai amb aquesta obra tan hilarant. Precisament aquest mes de gener es commemoren 400 anys del seu naixement i les vicissituds que ens toca passar relacionades amb la salut, me’l fan recordar tot sovint.
Xubec
Molière
20/01/22 3:59
También en Opinión
- La velella invade el embarcadero de Cala Galdana
- ‘Balconing’ de un joven ebrio en el Arenal d’en Castell
- Un operario resulta herido grave al caer desde tres metros en el Polígono de Ciutadella
- El tercer intento de reflotar el American Bar de Maó
- El piloto accidentado: «Fue un error mío, iba lento y la avioneta cayó por falta de velocidad»