Enmig de tants casos de covid-19 que no paren de créixer (com aquesta onada, no n’havia vist amb tanta proliferació al meu voltant més immediat), un té la sensació d’estar protagonitzant el paper del malalt imaginari de Molière, l’hipocondríac Argant. Cada vegada que fem un esternut o ens regalima el nas, per no dir quan fem un estossec, els ulls propis i aliens es posen com taronges i pensem que ens ha tocat. La psicosis que comporta anar esquivant la malaltia i alhora, observar-se a un mateix contínuament per si les mosques, fa que el mestre de la comèdia francesa revisqui més que mai amb aquesta obra tan hilarant. Precisament aquest mes de gener es commemoren 400 anys del seu naixement i les vicissituds que ens toca passar relacionades amb la salut, me’l fan recordar tot sovint.
Xubec
Molière
20/01/22 3:59
También en Opinión
- El caso de un restaurante de Maó: «No podemos servir cenas porque no hemos encontrado personal»
- La frase más repetida esta temporada turística en Menorca: «Más gente, pero menos gasto»
- Un accidente con tres heridos obliga a cortar la carretera general durante dos horas
- Estas son las playas de Menorca que desaparecerán a finales de siglo
- Estos son los estudiantes de Menorca con mejores notas en la Selectividad: ¿qué estudiarán?