Aquests dies, i arran del desè aniversari de la conferència d'Aiete, que posava fi a l'activitat del grup terrorista ETA, s'han produït unes declaracions públiques per part del líder de l'esquerra abertzale, Arnaldo Otegi, on ha expressat «un pesar y dolor por el sufrimiento padecido por las víctimas», un patiment que, amb paraules seves, «nunca debió haberse producido».
Segons el meu parer, aquestes declaracions són un pas més endavant en la superació d'una tristíssima i desoladora circumstància de la nostra història democràtica (el terrorisme armat i totes les morts causades al llarg de més de 40 anys per ETA) que construeixen una perspectiva diferent del futur de l'Estat.
Però no sembla que totes les forces parlamentàries ho vegin igual. El PP, per exemple, que es preua de ser un partit amb «sentit d'Estat», troba «hipòcrites i insuficients» aquestes declaracions d'Otegi. Per descomptat que encara falta camí a recórrer en la cicatrització de les ferides, però no crec que es pugui menysprear aquest pas endavant. És més, qui fa aquesta crítica és un partit que ha tingut a les seves files, fins i tot en qualitat de ministres, persones que ho van ser també durant el govern de la dictadura franquista, un règim que va causar milers de morts a Espanya. La transició democràtica (que des de molts flancs podríem qüestionar) els va semblar suficient per fer tabla rasa aleshores. Ara no apliquen la mateixa mesura. Seria esperable coherència en la valoració i en l'aplicació de la vara de mesurar. O potser és que fer perviure el conflicte social els genera rèdits polítics irrenunciables...?
