La filipina Maria Ressa i el rus Dmitri Muratov, rigorosament crítics amb els règims autoritaris de Duarte i de Putin respectivament, han rebut el Premi Nobel de la Pau per fer un periodisme lliure, independent i basat en fets, al servei de la protecció ciutadana contra els abusos de poder, les mentides i la propaganda. Aquest exercici honest de la professió no hauria de ser res excepcional. Però ho és, i uns quants hi arrisquen la vida.
Per la salut de la democràcia s'ha de posar remei a la desinformació. No és possible construir res de bo dins el fanguer de la mentida. És imprescindible esbargir tant de renou que es crea per tapar informacions reals (reials també) i de gran calat. De ver que la justícia espanyola no està preocupada per la indecència de comprovar com la realitat s'oculta davall la lava nauseabunda que vessa el poder com si fos un volcà en erupció?
Creure's allò que hom vol creure sense sotmetre-ho a la correspondència amb els fets és la postveritat. N'hi ha exemples antològics: l'autoprovocada explosió del cuirassat nord-americà Maine a l'Havana com a casus belli de la guerra dels EE.UU. contra Espanya el 1898 a Cuba; l'incident del golf de Tonkín, una invenció que desencadenà la guerra del Vietnam... El franquisme justifica el seu cop d'Estat dels militars africanistes contra la República pel caos d'aquesta. Les armes de destrucció massiva de Saddam Hussein, excusa de la guerra d'Iraq, encara les cerquen. Més recent, el telèfon d'Aznar cridant a les redaccions espanyoles unes hores després de l'atemptat de l'estació d'Atocha: «Ha sido ETA!», quan ja se sabia l'autoria del terrorisme gihadista...
Si el periodista és incapaç de rebatre les inexactituds o calúmnies de l' entrevistat, aquest guanya crèdit. Succeí amb Pablo Casado dilluns 4 d'octubre al telediari 2 de TVE. El portal Infolibre ha acarat les respostes del líder del PP amb les dades reals i constata que en 30 minuts Casado faltà a la veritat 13 vegades: engreixant les xifres de l'atur i dels vots del PP, negant que hagués posat un cordó sanitari a Podem per a la renovació del CGPJ, assegurant que Podem es finançava amb doblers de l'estranger o que el govern d'Espanya és el més «radical» d'Europa (més que Hongria i Polònia!) i insistint que Sánchez rep el suport d'una antiga banda terrorista, etc.
El cert és que l'extrema dreta neofeixista s'estén com un virus dins aquest caldo de cultiu.
