L’estiu s’ha ensenyorit de cossos i ànimes, i passat pel 18 de juliol, no puc estar-me –encara!- de pensar en els successos terribles de l’estiu de 1936 (i dels que els seguiren) en aquest bocí nostre del mapamundi. Les generacions de la postguerra espanyola vam esser marcades al foc de la fornal adoctrinadora: l’escola, sí, però també un clima social ofegós, on la llibertat dels bons (vencedors) suposava la censura absoluta dels dolents (vençuts). D’aquest maniqueisme, només se’n pot sortir llegint, reflexionant, o sigui, analitzant amb detall, críticament, documents i relats d’uns fets incontrovertibles, però sotmesos a interpretacions diverses. La feina dels historiadors deu ser, si no vaig errat, aquesta. Vulgarment, en diríem «passar el sedàs», destriant el gra de la palla, als qui en assumptes de la guerra més incivil, la fratricida, ens voldrien –encara avui!- donar-nos figues per llanternes.
De rebot
Passant el sedàs
29/07/21 0:44
También en Opinión
- El misterio del tanga perdido en el centro histórico de Maó
- El hartazgo de los payeses del sur de Ciutadella: «Hemos tenido que llamar a la grúa para poder entrar en la finca»
- Los vecinos de Punta Grossa se quedan sin la única vía de acceso a sus barcas
- El Menorca clama contra el árbitro tras el descenso y el trencilla sale escoltado por la policía
- Trabajadores de ambulancias denuncian su discriminación: cobran hasta 5.000 euros menos