La política s'ha tornat agra, cridanera i en certs moments angoixant, però durant els anys 90, al nostre país van circular uns acudits que sortien a cada sobretaula i que tenien com a protagonista un polític asturià de baixa estatura que es deia Fernando Morán i que era el titular de la cartera d'Afers Exteriors al govern de Felipe González. Jo crec que a la memòria col·lectiva ens va quedar com el ministre dels acudits com els hi va passar als habitants del poble de Lepe o a França amb els belgues.
Recordo que n'explicaven un on portaven a Morán per inaugurar un ascensor. L'home quedava palplantat esperant que li donessin instruccions i tot seguit, qualcú de la comitiva li deia, «Señor Morán, tiene que llamar al ascensor». El ministre no s'ho va pensar dues vegades i va cridar ben fort «ascensor!». Davant l'esglai de tothom, el secretari que tenia al costat li apuntava als botons dient «pero por el botón, señor» I el ministre, acabava acotant el cap fins a la botonera per cridar per segona vegada, «ascensor!».
Dissabte passat va tenir lloc amb tota la pompa i circumstància la inauguració del nou ascensor que connecta el port i la ciutat amb un concert de gòspel inclòs, un projecte que ha suposat una inversió d'1,2 milions d'euros. L'endemà a la tarda, mentre circulava pel centre de Maó, se'm va ocórrer aturar el cotxe a la costa de ses Voltes per donar-me el capritx d'estrenar-lo. Quina va ser la meva sorpresa quan després de polsar el botó diverses vegades, vaig veure que l'aparell no davallava. Darrere meu em vaig trobar una parella d'amics que casualment venien a fer el mateix i tots plegats vam poder comprovar que efectivament, s'havia espatllat. Vaig pensar en en Morán.
