A diferència de les rondalles, les llegendes solen tenir un element de realitat que ajuda a explicar la funció imaginativa. Situant-nos davant el canal que separa Mallorca i Menorca, per mor dels raigs solars i la diferència entre la temperatura de l’aigua de la mar i de l’aire els matins de principis d’estiu, els menorquins hi han vist la ciutat enfonsada de Perella o els mallorquins la ciutat de Troia, les torres de la qual apareixen per un rar efecte òptic. Els éssers humans no hem deixat de produir explicacions més o menys fantasioses a fenòmens d’un cert impacte social. Són les llegendes contemporànies, algunes conegudes amb el nom de llegendes urbanes, un dels gèneres de la literatura popular (o etnopoètica) que no perd vitalitat. És un relat de ficció, de caràcter extraordinari, sorprenent i curiós, però que té l’aparença d’una història que realment pot haver ocorregut. Pel que fa a la seva transmissió, s’explica, bàsicament, en dos tipus de situacions comunicatives: en les nostres converses del dia a dia, i en espais informals d’interacció social de grups.
De rebot
Llegendes urbanes
08/04/21 0:00
También en Opinión
- El misterio del tanga perdido en el centro histórico de Maó
- El hartazgo de los payeses del sur de Ciutadella: «Hemos tenido que llamar a la grúa para poder entrar en la finca»
- El Menorca clama contra el árbitro tras el descenso y el trencilla sale escoltado por la policía
- Los vecinos de Punta Grossa se quedan sin la única vía de acceso a sus barcas
- Trabajadores de ambulancias denuncian su discriminación: cobran hasta 5.000 euros menos